compartir
La secció ‘Arxiu Barcelona’, del bàsics, recupera el passat de la ciutat i les històries que hi habiten amb el periodista cultural Toni Vall. Aquesta setmana, s’endinsa en la història de Casa Leopoldo, un restaurant gairebé centenari que ha passat per diferents mans des que va abaixar la persiana el 2015 per la jubilació de la propietària, Rosa Gil.
Va ser el seu avi Leopoldo Gil qui va obrir el restaurant l’any 1929 al carrer de l’Aurora. Poc després ja es va traslladar a la ubicació actual. El pare de la Rosa, Germán Gil, en va agafar les regnes. Ell era torero i va deixar empremta en la decoració de l’emblemàtic local.
Després de tancar el 2015, un any després, Òscar Manresa i Romain Fornell el van intentar reflotar i, més tard, van reconvertir-lo en un bar de tapes que tampoc va tirar endavant. El 2022 el restaurant va especialitzar-se en cuina xinesa però la nova proposta tampoc va prosperar. I fa un any, el grup de restauració Banco de Boquerones va donar una nova vida a aquest local mític del carrer de Sant Rafael, 24, al Raval, amb la idea de recuperar-ne l’essència.
Amb aquesta ànima, aquest dimecres s’ha organitzat un dinar homenatge a la històrica propietària del local, Rosa Gil, amb uns comensals de luxe.
Tertúlies d’escriptors i artistes
Eduardo Mendoza, Óscar Tusquets, Daniel Vázquez Sallés, Carme Ruscalleda, Joan Gaspar, Víctor Amela, Pedro Balañá i Salvador Boix recuperaran les tertúlies literàries i polítiques que eren el plat estrella de Casa Leopoldo juntament amb el tradicional estofat de cua de bou que devorava l’escriptor Manuel Vázquez Montalbán, com les espardenyes, un habitual de la casa que l’havia convertit en el seu refugi.
“S’ha recuperat el continent ara toca el contingut”
En una entrevista al bàsics Daniel Vázquez Sallés, fill de Montalbán, recorda que el seu pare reivindicava “la cuina popular tradicional mediterrània i el restaurant d’estovalles”. Explica que per a ells era un restaurant familiar i apunta que fa un any que “s’ha recuperat el continent, ara se n’ha de recuperar el contingut”. Vázquez considera que s’hauria d’aprofitar aquest renaixement del restaurant: “El nou Leopoldo hauria de ser el punt de partida de la recuperació de certs restaurants de Barcelona”.
El fill de Vázquez Montalbán recorda que el seu pare “sempre tenia el temps del sofregit” entre pàgina i pàgina d’una nova novel·la, li agradaven molt la cuina i la cultura gastronòmica.
Segona llar de Manuel Vázquez Montalbán
Manuel Vázquez Montalbán va néixer el 1939 al carrer d’en Botella, al Raval. L’escriptor i periodista barceloní hi va fer molta vida i va adoptar alguns dels locals del barri com una segona llar. És el cas de Casa Leopoldo, que fins i tot va fer famós a través de la seva ploma. Va traspassar la seva devoció a la ficció a través del seu icònic detectiu Pepe Carvalho, que, com el seu creador, freqüentava aquest establiment gastronòmic, que va posar al mapa internacional.
“Vengo de parte de Pepe Carvalho” és una frase típica que acompanyava els habituals de Casa Leopoldo.
Canelons, favetes i cua de bou
Però no només visitava el restaurant Montalbán, sinó que altres artistes i escriptors també hi demanaven taula. Es va convertir en un punt de tertúlia amb Picasso, Dalí, Hemingway, Terenci Moix, Juan Marsé i Maruja Torres, que assaborien plats tradicionals com mandonguilles amb sèpia, canelons de rostit, favetes amb botifarra i menta i estofat de cua de bou.
Ara, els nous propietaris del local han volgut reflotar el restaurant mantenint-ne l’ànima. A més dels plats, les rajoles portugueses, les taules de ferro forjat i marbre i les referències a la tauromàquia pròpies de la història de l’espai del Raval acompanyen els àpats. També ho fan els homenatges: la Sala Rosa Gil i a Vázquez Montalbán, qui va portar aquest local del seu barri a la seva imaginació acompanyant les seves històries detectivesques.
