La secció ‘Arxiu Barcelona’, del bàsics, recupera el passat de la ciutat i les històries que hi habiten amb el periodista cultural Toni Vall. Aquesta setmana repassa la trajectòria de la bailaora Carmen Amaya i el seu vincle amb Barcelona. La ballarina i cantant de flamenc va néixer l’any 1918 a la barraca número 48 de la platja del Somorrostro. La família Amaya era una família d’artistes que la van iniciar en el seu camí artístic que va acabar sent universal.
La bailaora barcelonina es fa universal
No era una ballarina convencional, tenia un ball instintiu, frenètic i ancestral inspirat en el moviment del mar que la va portar a triomfar arreu del món. L’any 1929 va fer els primers passos fora de la capital catalana, va actuar a París i, l’any 1936, va participar en la pel·lícula Maria de la O. Amb l’esclat de la Guerra Civil va iniciar una gira a l’Argentina i a altres països de Llatinoamèrica.
L’any 1941 va fer el salt als Estats Units, va fer vibrar amb el seu nervi els escenaris de Nova York. Aquests espectacles li van obrir el camí al país, va ser portada de revistes i va ser reconeguda a Hollywood on va rodar algunes pel·lícules.
Tot i voltar i triomfar internacionalment, l’artista no va oblidar els seus orígens, i quan tornava a Barcelona, se la podia veure a la platja del Somorrostro.
Barcelona ret homenatges a l’artista del Somorrostro
L’any 1959, Barcelona va reconèixer l’artista amb una font amb el seu nom a la plaça de Brugada, al passeig Marítim de la Barceloneta, una zona on ella havia crescut i havia començat la seva relació amb el flamenc.
Amb Los Tarantos torna als orígens
L’hivern del 1962, en plena nevada a Barcelona, Amaya va rodar la pel·lícula Los Tarantos, una història d’amor impossible entre dos joves de famílies gitanes rivals. El director Francesc Rovira-Beleta va gravar escenes a la platja del Somorrostro i a la rambla dels Caputxins.
La bailaora, afectada per una malaltia renal, va morir el 19 de novembre del 1963, a Begur, amb 45 anys.
Tres anys després de la seva mort, es va inaugurar un monument a Montjuïc.
Aquests no han estat els únics reconeixements de la ciutat a l’artista, també se li ret homenatge al Clot en forma de mural i el nom d’un carrer al Poblenou.
