Van arribar amb els estalvis en efectiu el febrer de l’any passat. Des d’aleshores no han pogut dipositar-los en un banc “i tenir-los sota el matalàs no és el més segur”. No és l’únic inconvenient de no tenir un compte corrent que descriu Ángel Rodríguez, que, juntament amb la seva parella, Katherine Herrera, és sol·licitant d’asil, després de fugir de Colòmbia per amenaces de mort. Domiciliar rebuts o el lloguer i ingressar les nòmines de les feines que acaben d’aconseguir són només algunes de les gestions que podrien fer amb un compte bàsic, sense comissions, al qual tenen dret per llei. El que s’han trobat, però, al llarg d’aquest any aquí és una altra frontera per superar, plena d’obstacles: l’anomenada exclusió financera.
Des del 2019, els bancs espanyols estan obligats a oferir serveis bancaris a qualsevol persona que ho demani amb l’únic requisit de residir a la Unió Europea, encara que no tingui permís de residència. L’objectiu és garantir l’accés de persones migrants i en especial de demandants d’asil als anomenats comptes de pagament bàsic, que poden tenir un cost màxim de tres euros al mes o ser gratuïts si s’acredita vulnerabilitat.
Bancs que fan cas omís de la llei
La realitat, però, és molt diferent per a milers de persones, com la Katherine i l’Ángel, que es troben amb la negativa dels bancs o, en el millor dels casos, els demanen molta més documentació de la necessària. Les més de 300 incidències recollides per diverses organitzacions arreu de l’estat són només “la punta de l’iceberg”, segons la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat, que assegura que vuit de cada 10 denegacions són contràries a la legislació.
“Em van dir que sí que em podien obrir un compte, però que havia de presentar les retencions de l’IVA a Veneçuela, el meu país, i em demanaven dipositar 3.000 euros, que si no hauria de pagar 60 euros cada tres mesos”. És l’experiència de Luis Alfredo Gil, que va arribar fa quatre anys i ara acompanya, des de Conviu – Fundació Cepaim, persones en la mateixa situació que va patir ell.
“Hi ha molts prejudicis per l’origen, si miren el passaport i veuen que vens d’un país reconegut pel blanqueig o corrupció et diuen que no immediatament”, explica. “Sempre ens hem trobat molta amabilitat als bancs, però també molta estranyesa”, coincideix la Katherine. “Diuen: ‘Per a què vols un compte? Per què jo, com a banc, he d’interessar-me per obrir-li un compte a una persona que no té ingressos?'”. De fet, un dels arguments dels bancs per negar l’obertura de comptes o requerir més documentació és perquè han de comprovar la procedència dels diners, per evitar-ne un possible blanqueig.
Campanya municipal per difondre els drets financers
Per donar a conèixer el compte de pagament bàsic, l’Ajuntament va llançar fa uns mesos la campanya “Hi tens dret”, a través de l’Oficina per la No Discriminació. A més d’explicar els requisits i altres detalls d’aquest recurs, la pàgina web de la campanya ofereix en línia models de cartes de sol·licitud del compte i documents per presentar reclamacions en cas de denegacions.
