Al carrer de la Granada del Penedès, número 28, trobem un dels restaurants més singulars de la ciutat de Barcelona: Il Giardinetto, guanyador de dos premis FAD d’interiorisme, punt de trobada i refugi d’artistes, escriptors, dissenyadors i arquitectes. Dins del local, tot es manté pràcticament igual que quan va començar l’any 1974. Però hi ha senyals que posen de manifest que ningú escapa al pas del temps. Aquest dissabte toca dir adeu a l’Ángel Fernández, l’ànima d’Il Giardinetto.
L’Ángel és tota una institució d’aquest restaurant amb 50 anys. N’ha estat el bàrman i cap de sala durant els darrers 40 anys, pràcticament tota la vida, un temps en què s’ha dedicat a tenir cura de cada detall i a cuidar la seva clientela. “Passo més temps aquí que a casa“, diu rient mentre acaba de preparar les taules del servei d’aquest dijous. Sempre meticulós, mira el rellotge sovint mentre va amunt i avall per confirmar que tot estarà a punt per quan arribin els comensals.
Ara, penja l’americana i es jubila. En aquests últims dies, una desfilada de clients s’ha apropat al restaurant per acomiadar-se’n i desitjar-li sort. “T’has tornat famós!”, exclamen alguns dels comensals quan entren per la porta i veuen la càmera perseguint-lo per tot el restaurant. És l’home del moment: tots el busquen per a una encaixada de mans, una abraçada, un petó o, fins i tot, per donar-li un regal de comiat. Poldo Pomés, propietari d’Il Giardinetto, ens reconeix la relació especial que ha forjat amb els clients: “Se l’estimen molt, l’Ángel. Ell els cuida molt i sap el que vol cadascú, el que li agrada“.
“El món de la restauració ha canviat, ara tothom va amb pressa”
L’Ángel ara té 63 anys. Va començar a treballar en aquest restaurant amb 23, l’any 1984, però des que en tenia 12 es dedica a l’ofici de cambrer. “Preparava cafès en un bar i havia de pujar a la caixa de cerveses per estirar de la palanca de la màquina!”, explica l’Ángel. Tota una vida dedicada a aquesta professió, fet que l’ha fet convertir-se en un referent davant i darrere de la barra.
“Ser un cambrer amb ofici és saber com es posa un plat a taula, és saber emplatar davant del client. També que quan una persona et demana un còctel d’una manera, li diguis: ‘No, tu el que vols és això‘”, afirma amb seguretat l’Ángel, fet que demostra per què és el cap de sala i el mestre cocteler del restaurant. És més dels restaurants dels d’abans que dels d’ara, tot i que entén que el món ha canviat en tots els sentits. Ara bé, critica la pressa i les formes de l’actualitat. “El món de la restauració ha canviat molt. Ara es menja pitjor, la gent va amb pressa. Et penses que se’t pot posar bé un àpat en 20 minuts?”, replica.
“Els famosos poden venir aquí a dinar tranquils sense que els molestin”
Al llarg d’aquests 40 anys, l’Ángel ha atès més clients dels que pot comptar. Una part d’ells són famosos per la seva professió. Respectar la seva intimitat és, per l’Ángel, una obligació: “Aquest és un lloc per venir a menjar tranquil i passar una bona estona, siguis famós o no”. Ens narra algunes peripècies que ha hagut de fer al llarg dels anys per aconseguir complir amb la seva paraula. “Una vegada va entrar un paparazzi i li vaig dir: ‘O guardes la càmera o te la llenço al cubell‘”, diu en to seriós mentre se li escapa un somriure per sota el nas.
L’entrevista segueix avançant i ens explica una anècdota: “Una vegada va venir un client britànic i em va demanar que li preparés un negroni davant seu, mentre em filmava amb el mòbil. Deia que allà no li preparaven tan bons com el meu… Com podia ser, si la Gran Bretanya és el bressol de la cocteleria? Per a mi va ser un orgull!”, relata emocionat l’Ángel.
Acabem l’entrevista quan passen pocs minuts de dos quarts de dues del migdia. Gravem unes últimes imatges mentre serveix taules, marxa comandes i atén els clients com si fos un dia més. Però l’aura de comiat es respira al restaurant i, abans o després, tothom ja sap que serà un dels seus últims serveis fins que, dissabte, pengi l’americana i digui adeu a Il Giardinetto.
