Al Lamine Dampha i a l’Oumar Kujabi els ha canviat la cara i el destí en només dues setmanes. Els dos joves de Gàmbia que van aparèixer a la parròquia de Santa Anna, al Gòtic, després que una ONG canària els deixés a Barcelona a la seva sort, han trobat per ara un sostre on tornar a començar. La seva situació la va denunciar a bàsics el mossèn Peio Sánchez i ara la Fundació Pa dels Pobres Barcelona els ha acollit en una de les llars temporals que ofereix a persones en risc d’exclusió social. Des de la setmana passada en comparteixen una de les habitacions.
Els joves han començat també a familiaritzar-se amb la ciutat després d’aterrar-hi el 12 de març sense saber ben bé què hi feien ni on anar. L’últim any i mig havien viscut en un centre de menors tutelats a les Canàries, on havien arribat en pastera des de Gàmbia amb 16 anys. Quan aquest febrer van fer-ne 18, els van dir que havien de marxar. Afirmen que una educadora va viatjar amb ells fins a Barcelona i, un cop a l’aeroport, se’n va desentendre. L’Associació Coliseo, que gestiona el centre de Tenerife, va declinar fer declaracions a betevé.
La denúncia pública genera una reacció solidària
Després d’adreçar-se a Santa Anna, l’Oumar i el Lamine han passat, primer, quatre nits en un hostal amb l’ajut de la parròquia i, després, han dormit una setmana al CUESB, el centre d’emergències municipal. La repercussió del cas, però, ha suscitat l’interès de diverses entitats, segons Sánchez, “per exemple, la Fundació Barça”.
L’acollida que finalment els facilita la Fundació Pa dels Pobres serà temporal, però sense termini per deixar l’allotjament. “No deixem ningú a l’estacada, no hauran de marxar fins que no trobin res per si sols”, explica el José Pujol, el patró d’aquesta fundació, que té un any i una vintena de llars, a més d’altres serveis per a persones vulnerables. L’acompanyament al Lamine i l’Oumar es completa amb formació laboral i cursos de castellà i català que ja han començat, justament “per facilitar el camí cap a una vida autònoma”.
Els papers, també pendents de les Canàries
“No hi ha paraules per expressar l’alegria que sento al cor”, s’emociona el Lamine. Han deixat enrere el neguit principal, haver de dormir al carrer, però encara els queda un altre escull per normalitzar la situació: estan pendents de la renovació dels permisos de residència i de treball. Segons el mossèn, “la pilota està en el servei de menors del govern canari, que no ha respost a uns informes sol·licitats per Estrangeria i amb els quals ja se’ls podria fer aquesta renovació”.
Per Sánchez, el cas del Lamine i l’Oumar demostra mancances en l’atenció als extutelats un cop arriben a la majoria d’edat: “No s’entén que després de fer tot un bon treball educatiu quan són menors, després no s’afavoreixi l’autonomia dels adults”. També des de Pa dels Pobres, Pujol assegura que els serveis socials estan saturats i que no hi ha habitacions disponibles: “Hi ha molta gent al carrer per això”.
