Una exalumna de l’Esplai Kasperle, al Camp de l’Arpa, ha decidit presentar una querella contra aquest esplai i dos monitors pels presumptes abusos sexuals que va patir entre els anys 2006 i 2009. L’afectada ha explicat al ‘bàsics‘ l’assetjament i el tracte vexatori que va rebre a l’esplai dels 15 als 18 anys i hi descriu un “ambient tòxic” que va propiciar que la resta de l’equip de l’entitat no fes res per aturar la situació tot i tenir-ne coneixement.
La Paula (nom fictici) va començar a rebre els atacs l’any 2006, quan va accedir a fer el pas per promocionar-se d’alumna a premonitora, i creu que coincideix en el moment en què el seu cos es va començar a desenvolupar, quan tenia 15 anys. Llavors els dos monitors querellats tenien 20 i 17 anys. “En ocasions es dirigien a mi per fer-me comentaris amb contingut sexual, i a vegades quan participava en les reunions em responien amb comentaris com “ensenya’m les tetes”, relata. L’escalada d’humiliacions va degenerar per acabar desembocant en assetjament i abusos.
Tocaments disfressats de broma
En la querella, que va ser presentada el 31 de desembre al jutjat de guàrdia número u de Barcelona, s’expliciten tocaments als pits i als genitals per part d’un dels querellats, mentre un altre monitor la subjectava per immobilitzar-la. En una altra ocasió, s’explica que els dos presumptes agressors querellats van rodejar amb altres monitors la Paula i la van obligar a despullar-se.
Una altra escena descriu un grup de cinc o sis monitors que van despullar-se davant de la llavors menor d’edat per oferir-s’hi sexualment: “Cap altra noia té tants nois per ella sola, no penses fer res?”, cita l’escrit, que recopila altres situacions venatòries que la Paula prefereix no explicitar.
Són vulneracions que, segons explica, es disfressaven de joc. La dinàmica que s’havia generat a l’esplai Kasperle, que considera que també incloïa un tracte de menyspreu cap als alumnes, va impedir que trobés suports dins la institució: “Les noies em deien que tenia sort, que almenys a mi em feien cas”. En aquell moment va decidir no explicar-ho a la família.
“Flashbacks” i estrès posttraumàtic
L’afectada enumera l’impacte psicològic que li han provocat els presumptes abusos: “Autoestima baixa, inseguretat, “flashbacks” amb escenes de l’esplai, alteracions de la gana i del son”. També es va haver de medicar durant anys i una dècada de tractament psicològic, els darrers anys amb l’associació d’Assistència a Dones Agredides Sexualment (AADAS), que també representa legalment la Paula a través dels seus serveis jurídics.
Segons AADAS, dels fets relatats se’n pot desprendre un delicte d’abusos sexuals a menors mentre ella tenia menys de 16 anys i d’abús de posició de confiança per mantenir actes de caràcter sexual fins que va deixar l’esplai als 18 anys. També els atribueix un delicte contra la integritat moral pel menyspreu i la humiliació.
L’Esplai Kasperle es posa a disposició de la supervivent
L’esplai ha tingut constància de la querella aquesta mateixa setmana, un cop AADAS va trametre-la a l’entitat a petició de la Paula. L’entitat ha explicat al ‘bàsics’ a través d’un portaveu que els monitors que ara hi ha a l’esplai, entre els quals ja no hi ha els presumptes abusadors, estan “profundament decebuts” i lamenten els fets: “Ens sap molt greu”.
El Kasperle diu que es posa “al costat de la víctima i a la seva disposició per a l’ajut que li puguin donar” i remarca que no ha contactat amb els dos querellats. Els monitors també afegeixen que, des de fa dos anys, l’esplai compta amb un protocol per detectar casos d’assetjament i abusos i remarquen que actualment no tenen coneixement que es produeixin fets com els relatats a la querella.
Una querella que segurament no prosperarà
“Jo ara ja estic bé, i per això he decidit iniciar aquest procés legal. Em serveix per posar nom i reconèixer aquell dolor. Necessito fer justícia a aquella Paula”, ressalta l’afectada. L’advocada d’AADAS Nahxeli Beas explica que és d’esperar que la querella no prosperi perquè els delictes haurien prescrit, però destaca l’element “reparador” per a la supervivent que té el fet de portar el cas a la justícia.
