La reconeguda il·lustradora i artista Carme Solé i Vendrell reflexiona sobre la seva trajectòria vital i professional, marcada profundament per la seva relació amb Barcelona i, molt especialment, pel barri d’Horta, on va néixer i créixer.
Un arrelament profund a Horta
Nascuda al cor d’Horta, al carrer de Chapí i a tocar dels Lluïsos d’Horta, Carme Solé i Vendrell manté un vincle històric amb la zona. El seu besavi va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona i va firmar l’annexió d’Horta a la ciutat. Recorda que el barri conservava, i encara manté en certa manera, un accent i una parla pròpia que recorda la vida de poble, un tret compartit amb altres barris històrics de la capital com Sant Andreu, Sant Martí o Sarrià.
La infantesa de l’artista, però, va estar marcada per un episodi dur quan, a l’edat de dos anys, la seva mare va haver de ser ingressada en un sanatori a causa de la tuberculosi, un fet que va marcar la seva sensibilitat i que anys a més a més li ha servit per connectar profundament amb el món dels infants a través de la seva obra literària i gràfica, com en el seu cèlebre llibre La lluna d’en Joan.
De Barcelona al món literari de Gabriel García Márquez
La carrera professional de Carme Solé i Vendrell va arrencar fermament a finals de la dècada del 1960, col·laborant amb botigues emblemàtiques com Can Casablanca i editorials com Teide i La Galera, després de vèncer les reticències inicials del sector davant d’un estil propi i diferent.
Un dels punts culminants de la seva carrera va arribar anys més tard, quan es va convertir en la primera i única il·lustradora a qui Gabriel García Márquez va atorgar permís en vida per il·lustrar les cobertes de la seva obra completa. Després de veure els seus dibuixos, el mateix escriptor colombià va assenyalar que qualsevol d’aquells traços podia il·lustrar els seus llibres, consolidant una col·laboració tan inèdita com celebrada.
El compromís social i la defensa dels infants
Vinculada històricament als moviments progressistes i al PSUC durant la darrera etapa de la dictadura amb referències familiars com el fundador Joan Comorera, l’artista sempre ha mantingut un fort compromís social. Aquesta vessant es reflecteix en projectes com la creació i difusió de les figures de nens reals al carrer, una iniciativa nascuda per donar veu i visibilitat als drets vulnerats dels infants a través de l’art urbà.
Sobre el present i el futur de Barcelona, Carme Solé i Vendrell descriu la ciutat com a un espai acollidor i d’una gran riquesa creativa, tot i advertir dels reptes derivats de l’excés de soroll i de la necessitat de fer la cultura i l’art menys minoritaris i més accessibles per al conjunt de la ciutadania.
