La memòria col·lectiva dels veïns de la riera Blanca, a la frontera entre l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona, encara recorda la figura de la Margarita Sánchez. Durant la dècada dels 90, aquesta dona va teixir una xarxa d’enganys, robatoris i morts que van mantenir en tensió el seu entorn, convertint-se en una llegenda negra del crim local.
L’ús d’un fàrmac letal com a modus operandi
La Margarita Sánchez, acompanyada sovint pels seus dos fills, la Sonia i el Javi, s’acostava a persones vulnerables o gent gran del seu entorn sota l’aparença d’amistat i ajuda. Tanmateix, les investigacions van revelar que subministrava als seus objectius un fàrmac basat en la carbimida càlcica, utilitzat habitualment en el tractament de l’alcoholisme.
Segons els experts, aquesta substància, en ser ingerida, inhibeix l’enzim encarregat de metabolitzar l‘acetaldehid, un subproducte tòxic de l’alcohol. L’acumulació d’aquesta toxina a la sang provocava en les víctimes símptomes greus com taquicàrdies, vòmits, marejos i, en els casos més extrems, especialment en persones amb patologies prèvies, parades cardiorespiratòries. El fàrmac, en ser incolor i pràcticament inodor, era fàcilment emmascarable en begudes o menjar.
Un rastre de víctimes
La llista d’afectats pel seu comportament és extensa. Des de la seva sogra, Carmen Nuez, qui va ser ingressada en repetides ocasions abans de recuperar la salut en separar-se de la Margarita, fins al seu marit, Luis Navarro, que va morir l’any 1992 després d’un col·lapse sobtat a la via pública. La Margarita va arribar fins i tot a denunciar l’Ajuntament per la suposada tardança de les ambulàncies i va utilitzar la mort del marit per obtenir-ne un rèdit econòmic.
Altres víctimes van ser la senyora Rosalia, una dona amb síndrome de Diògenes a qui va sostraure més d’un milió de pessetes, i Piedad Hinojo, qui va sobreviure a un coma profund després de ser atesa per la Margarita. A més dels enverinaments, la dona estafava comerços del barri, venent electrodomèstics adquirits a crèdit mitjançant documents falsificats amb les dades del seu marit.
Un procés judicial sense condemna per assassinat
Tot i la sospita generalitzada, fins al punt que els clients dels bars de la zona tapaven les seves begudes per por de ser enverinats, la Margarita Sánchez mai va ser condemnada per assassinat. Les limitacions tècniques de l’època i la ràpida metabolització del fàrmac van impedir recollir proves forenses definitives que vinculessin directament la substància amb les defuncions.
Finalment, la justícia la va condemnar per delictes de lesions, estafa, apropiació indeguda i robatori. La seva filla, la Sonia, també va ser sentenciada a cinc anys de presó per implicació en les falsificacions de talons i signatures bancàries.
