El 20 d’abril del 2015, un estudiant de 13 anys va accedir al seu centre educatiu armat amb una ballesta, un ganivet de grans dimensions i un còctel molotov. Va ser un atac que va acabar amb la vida d’un professor i va deixar quatre persones ferides. 10 anys després d’aquells fets, el cas continua sent un referent per analitzar la salut mental en l’adolescència i els protocols de seguretat als centres escolars.
Cronologia d’un matí de terror
Aquell dilluns, el menor va arribar a l’institut a les 9.15 h, una hora i quart després de l’inici de la jornada lectiva. Segons els informes, el jove portava amagada una ballesta que ell mateix havia modificat a casa seva, un matxet i un còctel molotov dins la motxilla.
L’atac va començar a la classe de Castellà. El jove va disparar un birot amb la ballesta contra la professora i la va agredir amb el ganivet. En el mateix incident, també va resultar ferida la filla de la docent, que era alumna de la mateixa aula. Posteriorment, el menor va continuar el recorregut pel centre, on va ferir una altra professora i un alumne més.
El moment més tràgic es va produir quan el professor d’Història, l’Abel Martínez, de 35 anys, va sortir al passadís en sentir els crits. El docent, que estava fent una substitució al centre, va rebre una ferida que li va causar la mort de forma gairebé immediata.
El paper decisiu del professor d’Educació Física
La situació es va aturar gràcies a la intervenció d’un altre docent. Després de l’agressió, el menor s’havia tancat en una aula i amenaçava de fer explotar el còctel molotov. El professor d’Educació Física va aconseguir entrar a l’estança i, mitjançant un to calmat i proper, va establir-hi un diàleg.
Durant aquesta conversa, el noi va manifestar que sentia veus que l’instaven a matar. Gràcies a la mediació del docent, el menor va lliurar les armes i es va calmar, moment en què van arribar els Mossos d’Esquadra per retenir-lo i traslladar-lo a un centre hospitalari.
L’absència de responsabilitat penal i el diagnòstic mèdic
Un dels aspectes més complexos del cas va ser la situació jurídica de l’agressor. En tenir 13 anys en el moment dels fets, la llei espanyola estableix que els menors de 14 anys no tenen responsabilitat penal. Això va implicar que no hi hagués cap judici ni cap detenció formal per part de la policia catalana.
El cas va passar immediatament a mans de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Els especialistes que van tractar el menor van concloure que havia patit un brot psicòtic. Aquesta condició es caracteritza per una distorsió de la realitat, idees delirants i, en molts casos, al·lucinacions auditives.
Els experts assenyalen que un brot psicòtic pot aparèixer de manera espontània sobre una base de vulnerabilitat, sovint interferit per estressors externs. En el cas d’aquest menor, els investigadors van trobar indicis de premeditació a casa seva, com esbossos d’armes i una llista amb noms de possibles víctimes, a més d’una certa obsessió per la ficció violenta i les armes de col·leccionisme que hi havia al seu entorn familiar.
Responsabilitat civil i seguiment del menor
Atès que l’institut era de titularitat pública, la Generalitat de Catalunya va ser l’encarregada d’indemnitzar la família de l’Abel Martínez. Per la seva banda, el menor va seguir un estricte seguiment educatiu i psicològic sota la supervisió de la DGAIA per facilitar-ne la reintegració social i garantir que no repetís conductes violentes.
