compartir
Cada 9 de març, el calendari recorda la tragèdia personal de la família Bergua, un cas que va transcórrer a Cornellà de Llobregat l’any 1997 i que, amb el temps, ha esdevingut el símbol de la lluita per totes les persones desaparegudes sense causa aparent a Espanya.
El dia que la Cristina no va tornar a casa
La jove havia pres una decisió crucial: tallar la relació amb el seu xicot, Javier Román, un home 10 anys més gran que ella. Després d’una tarda en família, la Cristina es va dirigir a casa d’en Javier per comunicar-li la seva intenció, però ja no es va saber res més d’ella.
La seva desaparició immediata va alarmar els seus pares, en Juan i la Luisa. La Cristina era una jove responsable que trucava a casa fins i tot si s’endarreria 10 minuts. Quan a dos quarts d’11 de la nit no havia tornat, Juan Bergua es va dirigir a la comissaria de Cornellà per interposar una denúncia.
La praxi policial dictava esperar 24 hores abans d’iniciar una investigació. Convençut que la seva filla no era un d’aquests casos, en Juan va insistir que li havia passat alguna cosa greu.
Les sospites sobre l’última persona que la va veure
Aquella mateixa nit, les amigues de la Cristina van confirmar a la família que la seva intenció era anar a veure Javier Román. En ser preguntat pels pares, en Javier va explicar que s’havia acomiadat de la Cristina tranquil·lament a l’avinguda d’Esplugues, prop de casa seva, i que ella tenia previst anar a sopar amb uns oncles. Aquesta versió va ser ràpidament desmentida, ja que els pares l’esperaven a casa per sopar.
L’endemà, la denúncia va ser acceptada i es va iniciar la recerca. Javier Román, l’última persona que havia vist la Cristina, va entrar en contradiccions durant les declaracions. A més, l’actitud distant del noi, que no va participar en la recerca desesperada de la resta del veïnat i amics, va estranyar els pares.
La policia va escorcollar el domicili de Román. La inspecció va revelar l’existència d’un pou i un accés al clavegueram, possibilitats que es van investigar fins a tres quilòmetres, però sense trobar cap rastre de la noia.
L’allau de falses pistes i la batalla al Garraf
Desesperats, els pares van començar a enganxar cartells amb la cara de la Cristina arreu d’Espanya i Europa i van cometre, segons van reconèixer més tard, l’error de posar-hi el seu telèfon personal. Això va provocar una onada de trucades de mal gust i falses.
La investigació es va centrar novament en una pista el 22 d’abril del 1998, quan els pares van rebre un anònim en què s’indicava que el cos havia estat llençat a un contenidor de Cornellà.
Aquesta informació va desencadenar una recerca intensiva a l’abocador del Garraf, que es troba sectoritzat per procedència de les escombraries. Finalment, la magnitud de la tasca va fer que la recerca fos desestimada.
El llegat organitzatiu: Inter-SOS i AFADES Barcelona
La lluita de la família Bergua contra la burocràcia i la manca de recursos i protocols en la recerca de desapareguts va ser pionera. En Juan i la Luisa, juntament amb altres famílies afectades, van fundar Inter-SOS, la primera associació de persones desaparegudes de tot l’estat espanyol.
Aquesta associació va aconseguir portar la problemàtica al Senat i va subratllar la necessitat de protocols clars i de bases de dades d’ADN per contrastar les més de 4.000 restes humanes no identificades i les més de 5.000 desaparicions registrades. Actualment, l’associació de referència a Catalunya és AFADES Barcelona, creada per la família.
Estat actual del cas de Cristina Bergua
Cristina Bergua va ser donada per morta l’any 2007, tot i que mai no se n’ha trobat el cos. El 2015, una altra pista anònima, rebuda a través de servidors informàtics ocults, va situar el cos al delta del Llobregat, però la informació era massa vaga per iniciar una recerca.
Pel que fa a Javier Román, malgrat ser el principal sospitós i haver estat interrogat en diverses ocasions, mai no va ser acusat formalment de la desaparició. Va defensar sempre la seva innocència. Finalment, a causa de la pressió mediàtica i social a Cornellà, va marxar a viure a la República Dominicana, un dels pocs països amb els quals Espanya no té tractat d’extradició. Avui, Javier Román es troba empresonat en aquell país per un delicte de tràfic de drogues.
Tot i el temps transcorregut, l’esperança per a la Luisa, la mare, es manté viva: “Mentre estigui desapareguda, sempre tinc l’esperança que pugui tornar”.
