Fa més de 40 anys que la justícia espanyola va perdre el rastre de Rafael Bueno Latorre, un dels delinqüents més perillosos i audaços de la dècada dels 80. Des que es va escapolir de la presó de màxima seguretat d’Alcalá-Meco l’any 1984, ningú ha pogut confirmar si l’atracador encara és viu o si va morir en algun moment sota una identitat falsa.
Els orígens: de Sevilla a l’aristocràcia del crim de Santa Coloma
Nascut a Utrera (Sevilla) l’any 1954, el Rafael Bueno Latorre va arribar a Catalunya que encara era un infant, quan la seva família va emigrar buscant un futur millor a Santa Coloma de Gramenet. Tot i créixer en un entorn treballador, el Rafael es va desmarcar aviat dels seus germans. Des de ben jove va mostrar una nul·la adaptació a les normes socials, cosa que el va dur a iniciar una carrera delictiva com a atracador de bancs.
En una Barcelona marcada per la crisi econòmica i l’impacte devastador de l’heroïna, els atracadors a mà armada eren vistos com el graó més alt de la jerarquia penitenciària. Segons testimonis policials de l’època, el Rafael Bueno Latorre s’enorgullia de la seva condició.
La fugida sagnant de l’hospital de Burgos
El 12 d’octubre del 1983, mentre complia condemna a la presó de Burgos, el Rafael va planejar una evasió extremadament violenta. Per aconseguir ser traslladat a un centre sanitari, es va clavar unes tisores al ventre. Un cop a l’hospital, dos còmplices armats van irrompre a l’àrea penitenciària i van abatre els dos policies que el custodiaven. Van rematar un dels agents a terra, un acte de crueltat que va situar el Rafael com a objectiu prioritari per a totes les forces de seguretat de l’Estat.
Després d’un temps amagat, va tornar al seu entorn de confiança a la província de Barcelona. Ateses les sospites que dos delinqüents coneguts com l’Andreixín i el Guau l’havien delatat en una detenció anterior, els va segrestar fent-se passar per policia. Els va portar a un descampat, els va assassinar a trets i els va enterrar. Finalment, va ser localitzat i detingut en un pis on guardava un arsenal de pistoles i granades.
La fugida d’Alcalá-Meco
Davant la perillositat del detingut i el risc de noves fugues, les autoritats el van traslladar a Alcalá-Meco, la presó que llavors es presentava com la més segura d’Espanya. Tanmateix, el 20 d’abril del 1984, el Rafael Bueno Latorre va tornar a burlar el sistema i va aconseguir fugir de la presó.
Amb l’ajuda d’altres presos, va emboscar uns funcionaris i, fent servir una pistola simulada, els va obligar a intercanviar-se la roba. Així van aconseguir sortir del recinte sense que no sospités res ningú.
40 anys de silenci: viu o mort?
Des d’aquell dia del 1984, el Rafael Bueno Latorre es va convertir en un fantasma. Tot i que els delictes ja han prescrit i que la policia no ha deixat mai de seguir fils esporàdics, cap pista ha resultat ser definitiva.
Actualment, hi ha dues teories principals sobre el seu destí:
La pista llatinoamericana: es diu que podria haver fugit a algun país de l’Amèrica Llatina sota la protecció d’algun narcotraficant que hagués conegut durant l’estada a presó.
La venjança a Marsella: una altra hipòtesi suggereix que es va instal·lar a França, a la zona de Marsella, on hi havia una forta connexió entre delinqüents espanyols i el crim organitzat francès. Informacions no contrastades apunten que podria haver estat assassinat en un enfrontament amb gàngsters locals fa dècades, tot i que el seu cos no ha aparegut mai.
