El que semblava una crònica de la vida opulenta de l’aristocràcia barcelonina dels anys 70, es va convertir en un dels casos més insòlits de la crònica negra de la ciutat.
La història de Manuel Sebastián, conegut a l’hotel Manila (actual Le Meridien) com el marquès d’Alcàntara, ha revelat una trama de falses identitats, narcisisme i una tragèdia final que va acabar amb la vida de la jove Maria Dolors Llorens de Reus.
Un ritual mensual de luxe i misteri
Durant anys, el marquès d’Alcàntara va ser un client habitual i respectat de l’hotel Manila, situat a la Rambla amb el carrer del Pintor Fortuny.
El seu comportament seguia un patró fix: un cop al mes, l’home arribava a l’establiment de luxe, feia ostentació del seu crèdit i pujava a una habitació acompanyat d’una prostituta. Al cap d’unes hores, en sortia amb total normalitat, mantenint una imatge d’home culte i adinerat que li permetia gaudir de la confiança de tot el personal.
Aquest ritual es va mantenir inalterable fins al 23 de novembre del 1971. Aquell dia, el marquès va entrar a l’hotel amb la Maria Dolors Ibars i es van instal·lar a l’habitació 424.
Tanmateix, a diferència d’altres ocasions, l’home no va abandonar l’habitació en les hores següents. No va ser fins al cap de tres dies que el marquès va marxar de l’hotel.
Abans de sortir, va demanar un préstec de 500 pessetes al conserge, amb l’excusa de no voler canviar un bitllet gran que tenia a la caixa forta de l’hotel. Un cop va obtenir els diners, va desaparèixer i no va tornar mai més.
La macabra troballa a l’habitació 424
Poc després de la seva marxa, el personal de neteja va detectar una forta i desagradable olor que provenia de l’habitació que havia ocupat el marquès. En entrar-hi, els treballadors es van trobar amb una escena dantesca: el cos de la Maria Dolors Ibars jeia nu damunt del llit.
Les anàlisis posteriors van determinar que la jove feia dos dies que era morta. El presumpte marquès havia conviscut amb el cadàver durant 48 hores, demanant fins i tot servei d’habitacions mentre la víctima romania al seu costat.
La investigació policial no va trigar a desmuntar el castell de cartes sobre el qual s’erigia la vida de l’acusat. El primer que es va descobrir és que la víctima no era prostituta, com s’havia pensat inicialment. La Maria Dolors, de 27 anys, patia una deficiència mental i havia viatjat des de Reus a Barcelona per viure la fantasia de fer-se passar per una dona de companyia.
La caiguda de la màscara: el porter que venia bíblies
La sorpresa més gran per als investigadors va arribar a l’hora d’identificar el marquès d’Alcàntara. El seu nom real era Manuel Sebastián López i la seva vida distava molt de l’aristocràcia. El Manuel era en realitat el porter d’una finca al carrer d’Enric Granados. Portava una existència modesta i aparentment modèlica: era professor de dibuix, venedor de bíblies a domicili i un home molt religiós que anava a missa diàriament.
Segons les investigacions, el Manuel es transformava en el marquès d’Alcàntara per alimentar el seu narcisisme. Per mantenir l’engany a l’hotel, havia dipositat un feix de bitllets a la caixa forta que, en realitat, era un frau: només el primer i l’últim bitllet eren de mil pessetes; la resta eren simples papers sense valor.
Un crim d’impotència i ràbia
Després de ser detingut, el Manuel va confessar els fets. El mòbil del crim no va ser premeditat, sinó fruit d’un atac d’obcecació. Segons la seva declaració, a les habitacions d’hotel mai buscava relacions sexuals, sinó que es limitava a dibuixar les dones, sempre amb roba interior per respectar els seus propis valors religiosos.
Tanmateix, aquella nit la Maria Dolors va exigir mantenir relacions sexuals. Quan el Manuel es va negar a causa de la seva impotència, la jove el va insultar greument, qüestionant la seva virilitat i el seu talent com a dibuixant. Aquestes paraules van ferir profundament l’ego narcisista del Manuel, que, en un intent de fer-la callar, li va pressionar la cara amb un coixí fins a asfixiar-la.
Condemna i final
El tribunal de l’època va considerar que el Manuel Sebastián López havia actuat sota un trastorn mental transitori, una descompensació mental motivada per la ferida al seu orgull i la seva personalitat complexa. Va ser condemnat a 11 anys de presó i a pagar el deute que havia contret amb l’hotel.
La vida del fals marquès va acabar de manera tan gris com la seva identitat real: va morir a la presó a causa d’un infart cerebral, posant fi a la història de l’home que va acabar convertit en un assassí per no poder suportar la realitat de les seves pròpies limitacions.
