compartir
La vida d’Ángel Fernández Franco, conegut com El Torete i nascut el 1960, és la història condensada d’una generació marcada per la marginalitat i la delinqüència juvenil a l’extraradi de Barcelona, especialment al barri de la Mina.
Del carrer a la gran pantalla
Des de jove, El Torete es va dedicar al robatori de cotxes juntament amb altres delinqüents i era amic íntim de Juan José Moreno Cuenca, “El Vaquilla”. El seu destí va canviar radicalment el 1977, quan el director José Antonio de la Loma el va escollir per protagonitzar Perros Callejeros.
“Va ser un delinqüent poc comú. Tenia una família completament estructurada […]. La vida delictiva de l’Ángel va començar quan va conèixer El Vaquilla”
Aquesta pel·lícula i les seves seqüeles van convertir El Torete en el rostre més carismàtic del cinema quinqui i va passar a simbolitzar la vida al límit i la manca d’oportunitats per als joves marginals de la Transició.
“Es va donar la paradoxa que, malgrat que tothom el coneixia i es va convertir en una estrella, aquesta estrella seguia delinquint”
El final previsible de la droga
Malgrat l’èxit cinematogràfic, Ángel Fernández no va aconseguir desvincular-se del seu entorn. La seva vida, com la de molts joves de l’època, va ser esquinçada per l’heroïna. Després d’anys d’entrar i sortir de la presó, El Torete va acabar contraient la sida.
Va morir prematurament el 26 de febrer del 1991, amb només 31 anys, a Múrcia, i va deixar una llegenda que, tot i la tragèdia, el va immortalitzar com l’icònic símbol de la generació perduda dels anys 80.
Escolta tots els pòdcasts de Barcelona confidencial a Spotify
Més crims, al canal de YouTube de betevé
