compartir
El crim que va tenir lloc el 24 d’agost del 2021 a l’Hotel Concordia de l’avinguda Paral·lel de Barcelona va deixar al descobert una de les manifestacions més cruels de la violència masclista: la violència vicària. En aquest cas, un pare va assassinar el seu fill de només dos anys i nou mesos per infligir el màxim dolor possible a la seva exparella. Tot i que el cas judicial es va arxivar per la mort de l’agressor, la mare de la víctima va aconseguir obrir un important precedent legal en la lluita per la justícia restaurativa.
La nit de l’avís i el descobriment
Eren aproximadament les 23.30 hores de la nit del 24 d’agost del 2021 quan el telèfon d’emergències 112 va rebre una trucada crucial. La mare del nen, de dos anys i nou mesos, es va personar d’urgència a l’Hotel Concordia, alarmada per una sèrie de missatges amenaçadors rebuts de la seva exparella, Martín Ezequiel Álvarez Yacho, de 44 anys. La parella s’havia separat feia pocs dies, i ell s’havia endut el nen per passar la tarda, però els missatges enviats pel pare, ja al vespre, feien témer el pitjor.
L’últim missatge enviat a la mare va ser: “A l’hotel et deixo l’únic que et mereixes“.
Davant la negativa inicial del personal de recepció a permetre-li l’accés, la dona, visiblement alterada, va provocar que la mateixa recepcionista alertés el 112. Una patrulla de la Guàrdia Urbana de Barcelona es va dirigir ràpidament a l’hotel.
Després d’accedir a l’habitació a les fosques, els agents van començar a inspeccionar la zona. Un dels agents va mirar sota el llit i va trobar el cos inert del nen. Els primers indicis apuntaven que el pare l’havia asfixiat ofegant-lo amb un coixí, confirmant la sospita inicial de la mare.
Violència vicària i la fugida de l’assassí
L’assassinat es va confirmar com un cas de violència vicària, un tipus de violència que s’exerceix sobre la dona a través de les persones que més estima, normalment els fills, amb l’objectiu de destruir-la emocionalment. La possessivitat i l’egocentrisme de l’agressor, fruit d’un trencament recent, van ser identificats com el mòbil del crim.
Immediatament es va activar un dispositiu d’investigació massiu dels Mossos d’Esquadra. Les càmeres de seguretat de l’hotel van ser la clau per reconstruir la seqüència: el crim s’havia produït a les 22.10 hores. Les imatges van captar com Martín Ezequiel Álvarez Yacho, vestit amb una samarreta grisa i texans, fugia de l’hotel saltant la tanca de la piscina, poc després de cometre l’infanticidi.
Els Mossos van iniciar una recerca intensiva. Davant la manca de resultats, i en una mesura excepcional, van decidir difondre la imatge i les dades de l’assassí per demanar la col·laboració ciutadana.
La pista definitiva va arribar d’un taxista, que va confirmar haver dut el sospitós, aquella mateixa nit, fins a la Terminal 1 de l’aeroport del Prat. Tot i que les càmeres de l’aeroport no en van registrar l’entrada o embarcament, la recerca es va centrar en aquella àrea.
Tancament del cas i buit legal
23 dies després del crim, el 17 de setembre del 2021, els agents de la Unitat Subaquàtica dels Mossos d’Esquadra, que continuaven les batudes a la zona de l’aeroport, van detectar una olor intensa de putrefacció. En una zona de canyes inaccessible a prop del Prat, van trobar el cos sense vida d’un home que coincidia amb la descripció del fugitiu.
Mitjançant la recuperació de les empremtes dactilars, es va confirmar que es tractava de Martín Ezequiel Álvarez Yacho. L’home s’havia suïcidat penjant-se amb el seu propi cinturó, aparentment buscant un lloc on ningú el trobés.
Amb l’assassí mort, el cas criminal es va arxivar judicialment, un fet que, si bé tanca la via penal, no aporta la justícia restaurativa que la família de la víctima necessitava.
Precedent de justícia restaurativa
No obstant això, la història va obrir un capítol legal d’esperança. La mare del nen va iniciar una batalla judicial per aconseguir treure el cognom del seu pare al seu fill, argumentant que, tot i ser el seu progenitor, també era el seu assassí.
La legislació vigent només preveu el canvi de cognoms en vida de la persona, i existia un buit legal en els casos postmortem com aquest. A través de les seves advocades, la mare va sol·licitar al Ministeri de Justícia que estudiés el cas, defensant que era un acte de justícia reparadora permetre que el nen pogués descansar sense el cognom de l’home que el va matar.
El Ministeri de Justícia, després de revisar la petició i reconèixer el dany extrem de la violència vicària, va decidir donar la raó a la mare. Aquesta decisió no només va permetre retirar el cognom de l’assassí, sinó que també va establir un precedent significatiu en l’ordenament jurídic espanyol, obrint camí a una forma de justícia més sensible i restauradora per a les víctimes de la violència masclista.
