El 5 d’octubre del 2004, Pedro Jiménez, un delinqüent habitual amb un ampli historial d’agressions sexuals, va sortir de permís després de molts anys de reclusió. El primer dia del seu permís, va comprar un telèfon mòbil i un consolador i va passar la nit en un pis d’acollida d’una ordre religiosa al centre de Barcelona.
L’endemà va caminar sense rumb buscant una víctima fins que va trobar una noia i la va seguir fins al seu pis a Bellvitge. Un cop dins, va descobrir que hi havia una altra dona jove dormint. L’individu va immobilitzar les dues noies i les va emmordassar, lligant-les de mans i peus. Les víctimes van ser agredides sexualment (una d’elles, segons la sentència) i posteriorment assassinades a ganivetades. Les noies, de 23 i 28 anys, es trobaven fent pràctiques com a agents del Cos Nacional de Policia i convivien en un pis a la rambla de Marina de Bellvitge.
“Pedro Jiménez en cap cas tenia un objectiu preescollit. No tenia cap mena d’informació prèvia de la víctima, va ser purament atzar”
Després dels fets, l’assassí va cremar l’habitatge per esborrar les proves, utilitzant roba i matalassos per iniciar el foc. L’incendi va ser alertat per veïns i controlat pels Bombers, cosa que va permetre a la policia trobar els cossos.
Una investigació i captura de 55 hores
La investigació dels Mossos d’Esquadra va avançar ràpidament gràcies a una pista que l’assassí va deixar a l’escena del crim: una factura de compra del telèfon mòbil amb el seu nom i dades personals, que li va caure mentre recollia objectes de les víctimes. A més, es van trobar altres pertinences de les víctimes i l’arma del crim amagades en un lavabo d’un bar de Barcelona.
Jiménez no va tornar a la presó després dels crims i va fugir a casa d’un altre pres en llibertat. Va ser detingut poc després, 55 hores més tard, a Girona.
El doble judici a Pedro Jiménez
El judici de Pedro Jiménez va ser un procés complex que va requerir dues instàncies. En la primera, va ser trobat culpable, però la sentència va ser anul·lada pel Tribunal Suprem. En la segona instància, el jurat popular va tornar a trobar-lo culpable i va ser condemnat a 94 anys de presó. Tot i la llarga condemna, la llei vigent en el moment dels fets (abans de la reforma de la presó permanent revisable) establia que havia de complir un màxim de 40 anys de presó.
Pedro Jiménez podrà sortir de presó el 2044.
“A nivell social va haver-hi un abans i un després. La societat es preguntava quin sistema s’estava utilitzant perquè un intern pogués gaudir de permisos penitenciaris”
Canvis en la legislació
El cas de Pedro Jiménez va posar en evidència les mancances del sistema penitenciari de l’època. La concessió de permisos i la classificació dels presos amb característiques similars no estava prou reglada. Després d’aquest cas, es van implementar canvis significatius en la legislació sobre delictes sexuals, inclosa la creació de programes d’avaluació de risc i la millora dels informes penitenciaris.
