compartir
El Arropiero, de nom real Manuel Delgado Villegas, va ser un dels assassins en sèrie més perillosos d’Espanya. Va néixer a l’Hospital de les Cinco Llagas, a Sevilla, i va tenir una infància molt dura, marcada per la pobresa i l’analfabetisme. Li deien El Arropiero perquè el seu pare elaborava i venia arrop, que eren com uns caramels de figa.
La carrera criminal
La seva mare va morir als dos mesos de donar a llum, i el seu pare i l’àvia van cuidar-lo. Tanmateix, el germà de la mare morta el maltractava. Als 12 o 13 anys, va escapar-se de Mataró i va començar a prostituir-se als carrers del Raval de Barcelona. El Arropiero va ingressar a la Legió als 18 anys i va aprendre el famós “cop del legionari“, un cop directe a la tràquea que podia ser mortal.
Va cometre diversos assassinats, inclòs el d’un home que va trobar adormit a la platja del Garraf.
La seva força sobrehumana i la seva capacitat per mantenir ereccions durant gairebé una hora el feien molt sol·licitat per la seva clientela, tant homes com dones.
El Arropiero va ser capturat després de l’assassinat de la seva parella. El comissari Ortega, que llavors tenia uns 30 anys, va ser l’encarregat de resoldre el cas. El Arropiero va començar a explicar els seus crims, inclòs l’assassinat d’un home en una botiga de mobles de la Diagonal de Barcelona. Finalment va confessar fins a 48 crims a Espanya, França i a Itàlia.
Les causes del seu comportament
Els experts van identificar diverses causes que van portar El Arropiero a ser un criminal, entre les quals n’hi havia de socials i de mèdiques.
“ElArropiero s’excitava sexualment amb els morts. Tenia necrofília, tenia sadisme perquè torturava les víctimes, tenia diverses parafílies”
El desenllaç d’El Arropiero
El Arropiero va ser declarat inimputable i va ingressar en un centre psiquiàtric penitenciari. Va morir als 55 anys a l’Hospital de Can Ruti, a Badalona, a causa d’una malaltia respiratòria probablement relacionada amb el tabac.
“El Arropiero va sentir a la ràdio que hi havia un mexicà que havia matat no sé quanta gent… I ell va dir que no podia ser que un mexicà matés més que un espanyol. Va demanar que el deixessin lliure uns dies per poder matar més gent”
La seva història és un exemple de com la combinació de factors socials, biològics i psicològics poden portar una persona a cometre crims terribles. La detenció i posterior internament en un centre psiquiàtric van evitar que seguís cometent crims.
Escolta tots els pòdcasts de Barcelona Confidencial a Spotify
Més crims al canal YouTube de betevé
