El 19 de febrer del 2008, un descobriment macabre en un apartament de lloguer per hores al carrer de Camprodon, número 36, va commocionar la ciutat de Barcelona. El servei de neteja va trobar el cadàver despullat d’una noia amb una bossa de plàstic lligada al cap. La víctima, identificada com a l’Anna Paez, havia estat escanyada.
Tot i que l’escena apuntava inicialment a un crim de caràcter sexual a causa de la troballa de semen de dos homes diferents en el cos de la víctima, la investigació dels Mossos d’Esquadra va revelar una realitat més calculada.
L’escena del crim i les primeres sospites
El cos de l’Anna Paez no presentava signes de resistència, la qual cosa va fer pensar als investigadors en una sessió de sexe que podria haver acabat de forma tràgica. A l’habitació no hi havia cap de les pertinences de la noia, ni roba ni maletes; només hi van trobar una perruca negra i unes botes.
L’autòpsia va confirmar que la jove havia mort per asfíxia. Tanmateix, la identificació de la víctima va ser senzilla perquè l’habitació havia estat llogada a nom de la mateixa Anna Paez, aportant fins i tot una fotocòpia del seu DNI. Aquest detall, que semblava facilitar la feina policial, va acabar sent la primera pista d’un pla de suplantació d’identitat.
El gir de la investigació: l’aparició de l’Angie
Les sospites van recaure ràpidament sobre el cercle proper de l’Anna. Un vídeo d’un caixer automàtic a Mataró, enregistrat el mateix matí del crim, mostrava una dona que duia la perruca negra trobada a l’apartament traient 600 euros del compte de la víctima.
La dona de les imatges no era l’Anna, sinó la Maria Ángeles Molina, coneguda com a l’Angie, que era la cap de personal de l’empresa on ambdues treballaven.
L’Angie tenia, a primera vista, una coartada imbatible. Aquell dia havia viatjat a Saragossa per recollir les cendres del seu pare, un tràmit que s’havia produït un any abans però que ella va utilitzar per justificar el seu desplaçament. Els registres dels peatges confirmaven que el seu vehicle havia fet el trajecte. No obstant això, el posicionament del seu telèfon mòbil la situava a prop del carrer de Camprodon en el moment dels fets.
Un mòbil econòmic i un deute asfixiant
La policia va descobrir que l’Angie portava un ritme de vida per sobre de les seves possibilitats i que acumulava un deute de 100.000 euros.
Per resoldre els seus problemes financers, l’Angie havia ordit un pla durant dos anys. Aprofitant el seu càrrec com a cap de personal, va accedir a tota la documentació de l’Anna Paez per suplantar-ne la identitat, obrir comptes bancaris, demanar crèdits i, finalment, contractar una assegurança de vida pel valor de 800.000 euros en què l’Angie figurava com a beneficiària.
L’elaboració del ‘crim perfecte’
La sofisticació del crim va quedar palesa en descobrir com havia obtingut el semen trobat en la víctima. L’Angie va contractar el servei de dos homes per obtenir mostres del seu esperma sota el pretext d’una broma entre amigues.
El dia del crim, l’Angie va quedar per sopar amb l’Anna, la va adormir i la va escanyar amb les seves pròpies mans. Després va construir l’escena de la seva mort: la va despullar i li va posar el semen pel cos per simular un mòbil sexual i desviar l’atenció de la policia.
Judici i condemna
La defensa de l’Angie va intentar qüestionar la manca de proves d’ADN i va defensar la personalitat ‘normal’ de l’acusada, negant qualsevol patologia psiquiàtrica. Tanmateix, la fredor mostrada per l’Angie durant el judici va ser interpretada pels experts i la premsa com un tret de narcisisme i falta d’empatia.
Finalment, l’Angie va ser condemnada inicialment a 20 anys de presó per assassinat, una pena que l’any 2012 es va reduir a 18 anys de presó després d’una apel·lació que va qualificar els fets d’homicidi dolós.
Els investigadors també van reobrir el cas de la mort del seu marit a Gran Canària, que s’havia tancat com un suïcidi per ingesta de detergent, tot i que no es van poder aportar proves concloents per a una nova condemna.
