Escolta aquesta notícia

La plaça Reial de Barcelona, sota els arcs del seu ambient bohemi, ha estat sempre un escenari de la nit i la cultura. Allà s’hi troba el Jamboree, un club de jazz mític que, el 1962, es va convertir en el teló de fons d’un dels successos més sonats de la crònica negra de la ciutat, el conegut com el “crim dels existencialistes”.

Els Jack’s Brothers i l’atracament frustrat

Els protagonistes d’aquesta història eren dos músics de jazz que actuaven regularment al Jamboree: els germans Jack i Richard Hand, coneguts com els Jack’s Brothers. La seva vida nocturna es va encreuar amb una trama criminal el 17 de novembre del 1962.

La informació clau per a l’atracament va ser proporcionada per Pilar Alfaro, parella de Jack Hand. Alfaro va revelar que Francesc Rovirosa, un empresari i propietari d’una botiga de làmpades al carrer d’Aragó, guardava una suma de diners important en una caixa forta.

Els germans Hand, juntament amb un còmplice (un soldat estatunidenc), van intentar executar el robatori. No obstant això, la inexperiència i la falta de planificació van ser letals. L’assalt, concebut com un simple furt, va degenerar ràpidament en l’homicidi del botiguer. La brutalitat i la rapidesa amb què es van desenvolupar els fets van permetre a la policia identificar i detenir els responsables, posant fi a la llibertat dels Jack’s Brothers.

L’estigma dels existencialistes

La investigació policial va descobrir que el robatori havia estat planejat inicialment per Pilar Alfaro i un altre amant seu, tot i que va ser Jack Hand qui va prendre la iniciativa d’organitzar els detalls logístics de l’atracament.

El cas va capturar de seguida la imaginació del públic i dels mitjans de comunicació de l’època, que el van batejar com “el crim dels existencialistes”. Aquest àlies, generat per l’estètica i l’ambient que envoltava els músics de jazz i els cercles intel·lectuals i bohemis de l’època, va generar una forta controvèrsia, ja que poc tenia a veure amb els fets criminals en si mateixos, sinó més aviat amb l’estigma d’un estil de vida percebut com a transgressor.

La víctima col·lateral: Gloria Stewart

El succés va tenir una conseqüència inesperada que va afectar directament el cor del Jamboree: la frustració de la carrera de Gloria Stewart. Stewart, una talentosa cantant afroamericana i vocalista resident del grup dels germans Hand, era una figura molt apreciada i coneguda en l’escena jazzística de Barcelona.

Malgrat no tenir cap mena d’implicació en el crim, Gloria Stewart va ser objecte d’una inspecció que va revelar que no disposava de la documentació reglamentària per residir i actuar al país. Aquesta falta administrativa va ser utilitzada per les autoritats per obligar-la a abandonar Espanya. Aquesta expulsió va ser vista per molts com un càstig excessiu i un “dany col·lateral” de la repressió que va envoltar el cas.