La matinada del 25 de agost del 2009 va quedar marcada per un tràgic succés al carrer de Lorena, al districte de Nou Barris de Barcelona. Una trucada als serveis d’emergència va alertar d’una dona de 22 anys ferida de bala en un bloc de pisos. En arribar al lloc dels fets, els efectius de la policia i els serveis sanitaris van trobar la Nadia, embarassada de nou mesos, morta a l’interior de l’ascensor amb un impacte de bala al cap.
Una intervenció d’emergència per salvar el nadó
Davant la gravetat de la situació i un cop confirmada la mort de la mare, els serveis sanitaris del 061 van actuar amb extrema celeritat per intentar salvar la vida del nadó. En el mateix replà del desè pis de l’immoble, els metges van practicar una cesària d’emergència a la víctima.
D’aquesta intervenció va néixer una nena que, tot i trobar-se en parada respiratòria inicialment, va ser reanimada i traslladada d’urgència a l’hospital amb constants vitals. Malgrat els esforços de l’equip mèdic, la petita no va poder superar les seqüeles de la manca d’oxigen i va morir 36 hores després del naixement.
Les contradiccions de l’acusat
Des del primer moment, la parella de la víctima, el Daniel Doya, que llavors tenia 20 anys, va mantenir una versió dels fets que no va convèncer els investigadors dels Mossos d’Esquadra. El Daniel va assegurar que la Nadia havia agafat una pistola que ell havia trobat al carrer i que s’havia disparat ella mateixa de forma voluntària.
No obstant això, les proves forenses van desmuntar ràpidament aquesta tesi. La trajectòria de la bala, que va entrar per la zona occipital esquerra amb un sentit de baix cap a dalt, feia tècnicament impossible que la jove s’hagués disparat el tret. A més, la policia va descobrir que, abans de trucar a emergències, el Daniel havia amagat l’arma en una finestra entre la desena i l’onzena planta i s’havia endut la filla de tres anys de la parella a casa d’uns coneguts per allunyar-la de l’escena.
Un expert en armes amb un arsenal a casa seva
L’escorcoll del domicili de la parella va revelar que el Daniel Doya convivia amb un autèntic arsenal il·legal. Els agents van trobar pistoles percussores, armes de fogueig, navalles i munició que coincidia exactament amb la utilitzada en el crim. Segons la investigació, el Daniel tenia experiència en l’ús d’armes de foc i solia practicar el tir en zones boscoses.
Diversos testimonis i amics van explicar que, durant el trajecte de tornada d’una festa a Ripollet aquella mateixa nit, l’acusat havia estat jugant amb la pistola pel carrer, fent veure que disparava a bancs i cotxes. En pujar a l’ascensor de casa seva, hauria continuat manipulant l’arma, fent-la voltar sobre el dit com si fos un personatge de ficció, moment en què es va produir el tret mortal.
La sentència: homicidi i avortament
El judici, celebrat el juny del 2012 a l’Audiència de Barcelona, va enfrontar la tesi de l’accident defensada per l’acusat contra l’acusació de la fiscalia. Tot i que el Daniel va acabar admetent durant la vista oral que la pistola se li havia disparat sola mentre hi jugava, el jurat va considerar que la seva conducta va ser d’una imprudència extrema, sent plenament conscient del risc que suposava portar una arma carregada i sense l’assegurança posada en un espai tan reduït.
El novembre del 2012, el tribunal va dictar una sentència condemnatòria de 19 anys i mig de presó per al Daniel Doya. Les penes es van desglossar de la següent manera:
- Homicidi amb l’agreujant de parentiu per la mort de la Nàdia.
- Un delicte d’avortament per la pèrdua del nadó, que va morir poc després de néixer.
- Tinença il·lícita d’armes, en no disposar de cap permís legal per a la pistola.
La sentència va subratllar la vitalitat de la víctima i la brutalitat d’un succés que va acabar amb la vida d’una dona a punt de donar a llum per una actitud temerària i violenta de la seva parella.
