compartir
Al carrer de Casanova, entre l’avinguda de Roma i el carrer d’Aragó, la troballa d’una maleta en un contenidor va mostrar un tors humà dins. El descobriment va aturar l’activitat en aquest punt de l’Eixample i va iniciar una operació dels Mossos d’Esquadra contra el temps.
Víctima i assassí, companys de pis
Les càmeres de seguretat d’una benzinera propera van resultar crucials. Els investigadors dels Mossos d’Esquadra van identificar un home sortint del número 91 del carrer de Casanova amb una maleta visiblement pesada que, posteriorment, va ser dipositada al contenidor on es va fer la macabra troballa.
Aquest domicili era la residència dels tres homes implicats: Alex (la víctima), un ciutadà alemany que rellogava habitacions; WMA (l’homicida), un ciutadà irlandès autor confés dels fets, i un tercer home, ucraïnès, company de pis que no va participar en la mort ni en l’esquarterament del cos, però va amagar els fets a la policia.
“L’home ucraïnès, que no va participar en el crim, no va dir res a ningú perquè tenia molta por que el seu company de pis també l’assassinés”
La confessió del agressor
Segons la versió de WMA, la mort va ser la reacció a un intent d’agressió sexual per part de l’Alex. Aquesta versió, que situa la mort al voltant del 23 de novembre, va ser el nucli d’una defensa que va buscar atenuants.
Per intentar eliminar qualsevol vestigi del crim, l’acusat WMA va esquarterar el cos de l’Alex i es va anar desfent de les restes, que les va ocultar en diverses bosses que va anar dipositant en llocs indeterminats, culminant amb el tors trobat a la maleta del carrer de Casanova.
L’acord i la sentència final
El Ministeri Fiscal i la defensa de l’acusat van arribar a una conformitat. En aquest acord, es va apreciar un atenuant d’alteració psíquica en la conducta de WMA, cosa que va rebaixar significativament la pena.
La sentència final imposada a WMA va ser de 10 anys de presó, dos anys menys dels que inicialment sol·licitava la fiscalia, pels delictes d’homicidi i profanació de cadàver.
“Si bé hi ha una sèrie d’estats passionals que interfereixen en les nostres conductes, el fet que dies després es desfés del cos i el trossegés, em costaria més entendre-ho com a trastorn per estrès posttraumàtic”
Escolta tots els pòdcasts de Barcelona confidencial a Spotify
Més crims al canal de YouTube de betevé
