Els dos presos, companys de cel·la, van perpetrar una carrera delictiva de 33 dies que va començar amb el tiroteig a dos agents dels Mossos d’Esquadra a Lleida i va culminar amb un homicidi i una agressió sexual a Collserola abans de la seva detenció.
L’inici de la violència a Lleida
L’incident que va desencadenar la fugida va tenir lloc el 14 d’octubre del 2001. Manuel Brito, un delinqüent comú condemnat per homicidi d’un joier, estava rebent tractament a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, sota custòdia dels Mossos d’Esquadra. En aquell moment va aparèixer Francisco Javier Picatoste, que es trobava fora de la presó amb un permís penitenciari.
Amb una arma de foc, Picatoste va disparar contra els dos policies que custodiaven el Brito i els va ferir de gravetat. Aquesta acció va permetre l’evasió d’ambdós homes, que van pujar a un vehicle BMW de color vermell.
Una fuga fallida i la recerca d’amagatall
La fugida inicial, que tenia com a objectiu arribar a un cobert a Vilanova del Camí (Anoia) on havien preparat un amagatall amb motxilles, sacs de dormir i material d’acampada, es va frustrar ràpidament. A Lleida, en veure un cotxe de policia, els fugitius van fer un cop de volant brusc que va trencar el motor del BMW. En aquell moment, es van veure obligats a abandonar el vehicle i a continuar la fugida a peu, a la desesperada.
Els Mossos d’Esquadra van iniciar immediatament una investigació a gran escala, amb la unitat de delictes contra les persones i assumint el cas l’endemà mateix. Es van muntar controls a l’entorn de Lleida i es va fer un rastreig exhaustiu de la zona entre Lleida i Vilanova del Camí. La troballa de l’amagatall abandonat a Vilanova va confirmar l’estratègia inicial dels fugitius.
A causa de la gran distància i l’esgotament, Brito i Picatoste van recórrer a coneguts per obtenir ajuda. Aquests els van proporcionar material i els van dirigir cap a Collserola, lloc on es van amagar durant setmanes en campaments precaris.
El punt d’inflexió: el crim de Collserola
La necessitat imperiosa d’un vehicle, sumada a una onada de fred, va portar els fugitius a cometre el crim més greu de la seva fugida. En una pista de Collserola, van abordar un vehicle on hi havia una parella jove.
Després d’intimidar la parella, els fugitius van reaccionar violentament quan aquests es van negar a sortir del cotxe. Picatoste va efectuar trets que van matar el noi i van malmetre el radiador del cotxe.
Amb el cadàver del jove i la noia espantada a dins, van haver d’abandonar el cotxe. Allà, els dos fugitius es van separar: Picatoste va tornar a amagar-se i Brito es va quedar amb la noia, moment en què es va produir l’agressió sexual. Aquest acte va ser el punt de ruptura per al Picatoste.
La detenció a la Rabassada
La clau de la resolució del cas va ser el seguiment de l’Antonio Pavón, la persona de referència que centralitzava l’ajuda logística als fugitius i els proporcionava telèfons i bateries. Els Mossos van punxar les trucades i van intensificar la vigilància al voltant de Pavón.
El 16 de novembre del 2001, 33 dies després de l’inici de la fuga, Brito i Picatoste van contactar amb Pavón per demanar-li ajuda i van concertar una cita a una casa, al canvi de rasant entre la carretera de la Rabassada i l’àrea metropolitana de Barcelona.
Un equip del Grup Especial d’Intervenció (GEI) dels Mossos es va situar a l’interior de la caseta. Gairebé a les deu de la nit, primer Brito i pocs minuts després Picatoste van ser localitzats i detinguts pel GEI, posant fi a un dels episodis criminals més tensos i perillosos viscuts pels Mossos d’Esquadra.
Sentència i destins contraposats
El judici es va celebrar al cap de quatre anys dels fets.
- Manuel Brito va ser condemnat a 76 anys de presó. Se li van imputar directament l’homicidi del jove i l’agressió sexual a la noia, a més del tiroteig als agents.
- Francisco Javier Picatoste va ser condemnat a 62 anys. La pena va ser lleugerament menor en no ser considerat el responsable directe de l’agressió sexual ni de l’homicidi.
Anys després, es va conèixer que Francisco Javier Picatoste, qui va arribar a demanar perdó públicament a les seves víctimes i va mostrar una certa actitud de penediment, va morir a la presó a causa de la sida. Per contra, Manuel Brito no va acceptar mai la seva responsabilitat i continua complint la condemna.
