compartir
L’atracament al Banc Central de Barcelona el 23 de maig del 1981 va ser un dels fets més significatius de la història recent de la ciutat. Aquest succés, que va començar com un simple robatori, va prendre una dimensió molt més complexa i va estar a punt de desencadenar una crisi molt greu.
El relat de l’atracament
Un grup d’atracadors va entrar al Banc Central de Barcelona a les 9.10 h del matí. Inicialment, es va pensar que era un simple robatori, ja que en aquella època eren freqüents els atracaments a les oficines bancàries de Barcelona. Els atracadors, liderats per José Juan Martínez Gómez, conegut com “el Rubio“, van prendre com a ostatges unes 263 persones, entre treballadors del banc i clients.
Poc després del començament de l’assalt, la policia va trobar una nota en una cabina telefònica on els segrestadors demanaven l’alliberament del tinent coronel Tejero, que havia liderat l’intent de cop d’estat al Congrés dels Diputats de Madrid tres mesos abans.
Un ferit i la resposta de les autoritats
Els atracadors van obligar alguns ostatges a posar-se a les finestres com a escuts humans. Un dels fets més destacats va ser quan un dels atracadors va disparar a la cama d’un dels ostatges per demostrar que l’atracament no era cap broma.
“Em van dir que ajuntés les cames, que no em mogués, i en un moment em van disparar el tret. Per què vaig ser jo? Em van agafar a mi perquè era el més jove.”
Les autoritats van prendre mesures per resoldre la situació de manera pacífica, però també van considerar accions més contundents. El govern central va decidir enviar una tanqueta davant del banc per mostrar fermesa. Finalment, els GEOS (Grup Especial d’Operacions de la Policia Espanyola) van accedir al banc a través de les terrasses i van aconseguir reduir els segrestadors.
La fi de l’assalt i Les revelacions posteriors
L’atracament va acabar diumenge al vespre, després de gairebé 33 hores de segrest. Un dels segrestadors va morir en l’enfrontament amb els GEOS. José Juan Martínez Gómez va ser detingut i posteriorment jutjat amb una llarga pena de presó.
“El Rubio” va aconseguir escapar amb un permís quatre anys després de ser empresonat. Posteriorment, va ser detingut per altres delictes.
La versió oficial dels fets va ser qüestionada per diverses declaracions i rumors sobre la implicació dels serveis secrets en l’atracament, en què se suggeria que l’objectiu real podria haver estat recuperar una maleta amb documents relacionats amb el cop d’estat del 23-F.
“Presumptament, per fer aquest cop i emportar-se la maleta, al José Juan li van oferir un milió de dòlars que li posarien a un compte corrent a Suïssa.”
