Constantino Romero explica, en aquesta entrevista del gener del 2012, com de ben petit al carrer del Tinte a Albacete, escoltant la ràdio, somniava a formar part d’aquell món de veus i sonoritats. Gran amant del cinema recorda com el va marcar ‘El bayón’, amb Silvana Mangano, i el dia que va veure el mar quan va migrar amb la seva família a Barcelona. La seva mare es va instal·lar al carrer de Vergós, a Pedralbes, per fer de minyona i pagar el col·legi del seu fill.

“En dos dies vaig passar de viure salvatge pels carrers d’Albacete a estar en un internat sense cap llibertat”

Relata com va estar-hi intern des dels 9 fins als 16 anys, i en aquell ambient catòlic només se sentia la litúrgia.  Constantino Romero explica com un capellà els va fer escoltar un dia  ‘Finlandia opus 26’ i, segons diu, se li va obrir el món. Una sensació com la que va tenir quan amb 16 anys va deixar l’internat per anar a viure a Barcelona. Reconeix que quan li van dir que s’aixequés a les 5 per anar a treballar a Radio Joventut de Barcelona es va il·lusionar.

“Anava a obrir l’emissió a les sis del matí i el que sonava era el saltiró de la cardina, el cara al sol i l’himne espanyol”

Aviat  ja va tenir l’oportunitat de fer un programa musical per a joves amb les noves tendències dels EUA, ‘Radio young‘.

Etapa a Califòrnia

El 1973 Constantino Romero residia a Califòrnia, on escrivia sobre música a la revista ‘Vibraciones’ i ‘El diario femenino’. Recorda com al Fairmont Hotel de Sant Francisco va sentir per primer cop Bruce Springsteen, que llavors era un autèntic desconegut.

“Vaig escriure una ressenya a ‘El diario femenino’ dient que havia descobert un tipus que seria molt important”

La televisió i el teatre

Sempre entre Barcelona i Madrid, Constantino Romero va viure amb diversió la seva etapa televisiva amb programes com ‘El tiempo es oro’. El teatre clàssic i el musical van mostrar la seva faceta d’actor, amb la veu com instrument característic. Una veu prodigiosa que ja forma part de la nostra banda sonora gràcies al doblatge cinematogràfic amb frases inoblidables com la famosa “Yo soy tu padre”.

Assegura que ‘Suzanne’, de Leonard Cohen, és la “meva cançó refugi , tot i que alguns assegurin que és el depressor, no químic, més potent que hi ha” i amb el pas dels anys ha trobat la seva pròpia filosofia de la comunicació.

“El que és bo és dir alguna cosa quan tens alguna cosa a dir i amb els anys aprens que sigui una pràctica. Aprecio cada cop més el silenci o la no paraula, una mirada, que el parlar per parlar “

Constantino Romero va morir el 12 de maig del 2013 a Barcelona, amb un emotiu comiat d’amics i companys.

La Banda sonora de Constantino Romero

  • ‘A lo loco’, Luisa Linares y Los Galindos
  • ‘El bayón’, Silvana Mangano
  • ‘Veni Creator Spiritus’
  • ‘Finlandia opus 26’, Jean Sibelius
  • ‘Pregherò’, Adriano Celentano
  • ‘Mary Queen of Arkansas’, Bruce Springsteen
  • ‘Cuatro rosas’, Gabinete Caligari
  • ‘Shenandoah’, Van Morrison
  •  ‘Suzanne’, Leonard Cohen