A la cantonada del carrer Mallorca amb Girona, hi ha un aparador que atura el temps. No és només un restaurant, és una extensió del Mediterrani portada a la ciutat per la família de l’Agustí, l’Olga i l’Andrea. Visitar la Maroteca (Mallorca, 314) és entrar en una biblioteca del mar on cada peça té una història i cada plat, un llegat de sis generacions de pescadors. De la barca a la taula: Un llegat des de 1850 L’Agustí, que porta la mar a la sang des de ben petit, representa una estirp que es remunta a mitjans del segle XIX. Després d’anys de duresa a la barca, ara aboca tot aquest coneixement a peu de carrer. Tot i que confessa que “a la barca manava ell i aquí manen elles” (l’Olga i l’Andrea), la seva feina és vital: és el mestre que selecciona el producte i fa pedagogia taula per taula. A la Maroteca, el client no només menja, sinó que aprèn. L’Agustí explica que el peix no són “cargols de ferreteria”; cada espècie té el seu moment segons la temperatura de l’aigua i el cicle de vida. El mostrador de l’entrada permet apreciar l’olor, el color i la frescor real del producte abans que passi als fogons. L’experiència “de l’aigua al plat”: La caldereta de llagosta L’estrella indiscutible és la caldereta de llagosta, un procés que implica directament el comensal. El client escull la peça viva del viver amb un salabre, i l’Olga la transforma a la cuina seguint el receptari tradicional: Una combinació de salsa marinera (hores de sofregit de tomàquet) i americana (fumet pur de marisc), la picada i el toc de forn per daurar i segellar els sabors abans de servir-la amb força pa per sucar. Andrea i el futur de la “peixateria degustació” L’Andrea ha heretat la passió pel mar. Tot i que el seu pare l’advertia de la duresa de l’ofici, ella ha trobat el seu lloc gestionant aquest projecte que va néixer com la primera “peixateria degustació” de Barcelona. El que va començar amb quatre taules és avui un referent mundial gràcies al boca-orella. A més de restaurant, la Maroteca manté la seva essència de peixateria: els veïns poden endur-se a casa des de gamba fresca fins a elaborats com el xangurro o el carpaccio de bluefin, fins i tot tard a la nit o per dates tan assenyalades com Nadal. Una joieria contra corrent En una ciutat amb pocs vaixells de pesca propis, l’Agustí lluita cada dia per defensar el producte fresc autèntic. “No pot ser que tots els restaurants de Barcelona tinguin peix fresc, perquè no n’hi ha tant”, afirma. Per això, la Maroteca és considerada per molts clients com una “joieria de peix”: un lloc on la qualitat és innegociable i on s’ensenya a valorar l’esforç dels qui surten a feinejar cada matinada.
