Algún crític musical ha dit que escoltar la música d’Últim Cavall al cotxe és perillós perquè et ve de gust tancar els ulls, i és ben cert que el dream pop d’aquesta banda del Garraf et fa viatjar.
‘Records de Kyoto’
L’any 2015 Últim Cavall va treure un EP homònim i autoproduït i dos anys més tard van presentar el seu primer LP, ‘Records de Kyoto’, publicat amb la discogràfica Discos de Kirlian. Guitarres que ballen amb sintetitzadors, intimisme i melancolia en un àlbum que va rebre molt bones crítiques i ja va assentar les bases de la banda”. El que volíem ―explica Francesc Pascual, lletrista, compositor i bateria de la banda― era fer un projecte que ens agradés realment i amb què ens sentíssim identificats, però no teníem clar què sortiria”. Finalment ha sortit una barreja de dream pop, shoegaze o postpunk melòdic, per esmentar només algunes de les etiquetes que han posat a la seva música.
‘Alaska’
Ara arriben amb el seu segon EP, ‘Alaska’, un disc més lluminós però que no abandona el to melancòlic de la banda. Amb més presència de sintetitzadors i de veu, i amb menys capes sonores. Com diu Rafa Monzó (veu i guitarres), “Teníem dues premisses: augmentar els tempos i fer menys capes sonores però més clares, i crec que hem aconseguit que cada cançó sigui rodona”. Així, amb ‘Alaska’ ens conviden a un nou viatge sonor visitant llacs, tornant a casa, anant a Varsòvia o apagant incendis.
Després de presentar el treball a l’Heliogàbal i la Sala Vol, el seus propers concerts a Barcelona seran al gener a l’Ultra-Local Records i al febrer a l’espai Diobar.
