El barceloní Txema Salvans exposa a la Fundació Foto Colectania fins al 21 de novembre la mostra “Perfect day”, que retrata paisatges abandonats de la costa mediterrània, i ens la ve a presentar a l”Àrtic’.
Estampes del turisme salvatge
Fàbriques, abocadors, ciment, ferro i coure. Edificis que semblen abandonats, paisatges conquerits pel formigó i xemeneies que escupen fum. Tot això és el Mediterrani, com a mínim, el que ens presenta Txema Salvans. I enmig d’aquest escenari gairebé postapocalíptic, que pot ser Benidorm, Marina d’Or o qualsevol altre punt del litoral entregat a la bogeria del turisme massiu, un o més individus prenent el sol o banyant-se. I com poden fer-ho?
Tot el meu treball, l’últim, el que es pot veure a Foto Colectania, són fotos en què no hi ha una activitat, la gent va a no fer res. Jo defujo totalment l’anècdota, l’anècdota del fotògraf de premsa que va a buscar el gol, jo no estic buscant el gol, perquè en realitat l’anècdota és una anècdota i en realitat la vida s’apropa més a això que jo estic fotografiant. D’alguna manera jo intento parlar de moltes més coses, del que som com a espècie, més enllà del que la meva fotografia, una per una, pugui dir”
Txema Salvans
La resiliència és una de les principals armes que exhibeixen els protagonistes de les fotografies de Txema Salvans. Persones que s’adapten al terreny, que converteixen un erm en un lloc de vacances, i que ens mostren la seva fragilitat i la seva vulnerabilitat enmig del caos. La fotografia de Txema Salvans és crítica amb la destrucció del medi ambient i la pèrdua del litoral, però també va carregada d’humor i de sarcasme.
El drama real, la distòpia real de les meves fotos és l’individu, que ha acceptat d’alguna manera estar en aquell lloc. Perquè recorda que jo no estic fent fotos de gent treballant, que sempre pot haver-hi l’excusa de… es veu obligada a treballar. Sinó que estic fent gent que ‘a priori’ ha decidit estar allà. Després podríem parlar de què és la llibertat, del lliure arbitri, això seria una conversa llarga”
Txema Salvans
En aquest acostament a una realitat sovint invisibilitzada, com també passava en altres sèries com “The waiting game”, sobre la realitat de la prostitució a la carretera, la voluntat de denúncia no defuig el gust per una posada en escena en què l’ésser humà, tot i aparèixer a vegades diminut i arraconat, té un paper fonamental, i en què el temps sembla aturat en l’instant en què Txema Salvans ha premut el botó de la càmera.
L’instint de biòleg de Txema Salvans
El barceloní Txema Salvans va alternar estudis de fotografia i de biologia, fins que es va adonar que, abans d’observar la vida a través d’un microscopi, preferia fer-ho amb una càmera. Format al Centre Internacional de Fotografia de Nova York, amb només 26 anys ja guanyava un premi FotoPress pels treballs ‘Historia de Juan Durban’ i ‘Vivan los novios’ i començava una carrera que l’ha portat a publicar amb ‘The New York Times’, ‘Le Monde’, ‘The Guardian’ o ‘El País’.
Fotògraf de paisatges postindustrials, d’escenaris desolats i de personatges perduts en falsos paradisos del capitalisme més salvatge, la seva feina s’ha recollit en sis llibres i en diverses exposicions internacionals. I ara podem veure les seves instantànies a l’espai Foto Colectania en una exposició titulada “Perfect day”, i per això avui el rebem a l”Àrtic’, on li prometem que farem tot el possible per fer d’avui un dia quasi perfecte…
