‘Toulouse-Lautrec i l’esperit de Montmartre’ al CaixaForum

‘Toulouse- Lautrec i l’esperit de Montmartre’

CaixaForum, fins al 20 de gener de 2019

El Montmartre del segle XIX era una zona rural, era un poblet, com podria ser el nostre barri de Gràcia… Això no va canviar gaire quan Toulouse-Lautrec i alguns impressionistes s’hi van establir. Van escollir viure allà perquè era una zona barata però també perquè valoraven el seu aspecte rural, més autèntic que la ciutat i que a la vegada els permetia pintar al “plein-air”.

Una altra cosa que els agradava molt era anar de bars. Segons Paul Signac, un puntillista que rondava per allà també, es veu que Van Gogh anava cada dia a la taverna on no parava de beure absenta i brandy… —de fet al CaixaForum hi ha un sol quadre de Van Gogh i és un vas d’absenta. El mateix Van Gogh va dir que quasi es torna alcohòlic en aquell temps. Lautrec sí que va tenir molts problemes amb l’alcohol. De fet, va morir que no arribava als 40 anys… Ell ja de naixement patia d’una salut molt feble i per això era tan baix, entre altres coses perquè tenia una malaltia òssia. Però això es va agreujar amb l’addicció a l’alcohol i a la mala vida nocturna.

Els can-can o els cabarets eren locals recorrents a Montmartre, com ara el famós Moulin Rouge. Sovint, les ballarines que pujaven com l’escuma baixaven en picat cap a la prostitució i l’alcoholisme, i moltes morien indigents, com és el cas de La Goulue (la ballarina principal del Moulin Rouge).

Montmartre també estava ple de músics, com per exemple Erik Satie, que tocava el piano al mateix cabaret que freqüentava Lautrec, el Chat Noir, ja que com a compositor “oficial” no va ser acceptat (al conservatori li van dir que no tenia prou talent). A partir d’aquell moment, amb molt d’humor sempre, va definir la seva música com a “musique d’ameublement”, que seria com música d’ascensor en els nostres dies… Però de música d’ascensor no en té res, sinó que en el seu moment va resultar absolutament trencadora, i només l’acceptaven altres artistes revolucionaris com ara Picasso, amb qui va treballar en un ballet.

ERIK SATIE EL BOHEMI
Ramon Casas, 1891

Els expressionistes de Montmartre també van arribar a casa nostra. Un bon exemple el trobem a Els 4 gats, un bar directament inspirat en el Chat Noir de París. Allà es trobaven el cercle d’amics que havien anat a Montmartre: Casas, Utrillo, Rusiñol i el propietari, Pere Romeu, que havia treballat als cabarets fent ombres xineses, un espectacle que va importar, així que a Els 4 Gats es podia assistir a espectacles de tota mena: des d’ombres xineses a putxinel·lis, i òbviament també feien exposicions de pintura.