La 17a edició del World Press Photo de Barcelona es pot veure al CCCB fins al 12 de desembre. Entrevistem Silvia Omedes, directora de la fundació Photographic Social Vision i impulsora de l’edició barcelonina d’aquesta important cita fotogràfica.
Una casa per a la fotografia amb consciència
Tot esclata amb un reportatge fotogràfic. Corre el 2002 i la Photographic Social Vision, una entitat encarregada de donar suport i difusió als treballs de fotorreporterisme que es fan a casa nostra, té just un any de vida. En col·laboració amb la Fundació Vicki Bernadet, la Photographic acaba de publicar un reportatge al magazín de ‘La Vanguardia’ sobre abús infantil i, de sobte, la resposta se surt de qualsevol previsió. Trucades, missatges, difusió i una campanya de conscienciació que fan que Silvia Omedes constati que el seu projecte és necessari i té una raó de ser.
No hi ha cap connexió amb una obra d’art, amb una fotografia, que no passi per ser creador. O sigui, l’espectador crea. La millor fotografia ens activa, ens posa a treballar, emocionalment, intel·lectualment. Acabes de definir…aquests són els ingredients importants, que la fotografia sigui capaç de remoure’t, interrogar-te però que tinguem davant un espectador que sigui capaç de créixer, de treballar, de posar-se a treballar, de crear, d’emocionar-se i de pensar”
Silvia Omedes
Any 2004. Silvia Omedes i la Photographic Social Vision aconsegueix una altra fita: posar Barcelona en el mapa del World Press Photo, un dels certàmens més importants de la fotografia d’actualitat. Des de llavors, la ciutat és una de les seves seus, una iniciativa a la qual se sumarà, amb el temps, altres iniciatives com el festival de fotografia DOCfield (2013) o la beca de fotoperiodisme d’investigació (2016).
El treball de Silvia Omedes, però, també passa per recollir i gestionar el llegat de grans noms del fotoreporterisme. Referents com Oriol Maspons, Isabel Azkárate, Jacques Léonard o, sobretot, Joana Biarnés, tenen el seu fons a la Photographic Social Vision, que s’encarrega de vetllar pels seus drets d’autor. En aquest 2021, marcat encara per la pandèmia, Silvia Omedes i la seva fundació també han reflexionat sobre els topalls que han sofert els reporters a l’hora de documentar i visibilitzar les víctimes del coronavirus. Una reflexió que es fa extensible al Premi World Press Photo d’enguany, que ha rebut el danès Mads Nissen per ‘La primera abraçada’.
La vida fotogràfica de Silvia Omedes
La barcelonina Silvia Omedes va viure una infantesa envoltada de càmeres, llums, bombetes vermelles i l’olor característica dels líquids de revelat, i amb aquests antecedents, el seu amor per la fotografia era altament previsible. Filla d’una fotògrafa professional i formada en història de l’art i en belles arts, als anys 90 va treballar al Museu Guggenheim de Nova York i aquesta experiència li va permetre sumar a la fotografia una altra passió: la de la gestió cultural. Ja de tornada, i després d’haver-se especialitzat en fotoperiodisme, la Silvia es va adonar que calia situar Barcelona en el mapa del reporterisme i de la fotografia social.
I dit i fet, el 2001 va crear la Fundació Photographic Social Vision, una plataforma de suport a aquells fotògrafs que, com la seva admirada Joana Biarnès, han retratat realitats sovint silenciades que van des dels abusos infantils fins al genocidi cambodjà. Gràcies a la Silvia i la seva fundació, des del 2005 la nostra ciutat és una de les seus del World Press Photo, i per tot plegat avui seu amb nosaltres a l”Àrtic’, on procurarem enfocar bé l’entrevista i potser de pas qüestionar allò que una imatge val més que mil paraules.
