7 noves sèries basades en pel·lícules

‘Hanna’

David Farr. Amazon, 2019 – en emissió

‘Hanna’ es va estrenar el 2011 i va tenir un èxit notable a les taquilles d’arreu del món, però és d’aquells casos en què això no la fa passar a la posteritat tot i comptar amb actors de la talla de Cate Blanchet o Eric Bana. Era, com la sèrie que n’ha fet Amazon, una versió femenina i adolescent de Jason Bourne: la història d’una noia que és entrenada pel seu pare per ser una màquina de matar i que, en veure que la CIA la vol reclutar, fuig. L’episodi pilot recrea més o menys la pel·lícula i, a partir del segon, transita per altres camins, aprofundint molt més en el personatge de l’agent que persegueix la protagonista. Pel·lícula i sèrie tenen una altra virtut en comú: és un relat d’acció, sí, però no renuncia als elements més sòrdids i fins i tot terrorífics de la trama.

‘Lo que hacemos en las sombras’

Jemaine Clement i Taika Waititi. FX, 2019 – en emissió

HBO acaba d’estrenar una magnífica sèrie basada en una pel·lícula molt de culte, però que només coneixen els aficionats al cinema independent: ‘Lo que hacemos en las sombras’. Sembla un ‘Modern Family’ amb vampirs, se serveix de l’estètica del fals documental per parodiar la figura del vampir, tant des del punt de vista mitològic com des de les seves múltiples formulacions cinematogràfiques. Seguim el dia a dia d’un clan de vampirs i sobretot del seu majordom, un jove mexicà que somia a convertir-se en un d’ells. La sèrie agafa el motllo de la pel·lícula, que ja era per morir-se de riure, i encara el porta més enllà, perquè aprofita per introduir gags adaptats a la pròpia narrativa televisiva i presenta uns efectes visuals molt més elaborats. Però vaja, és dels casos en què paga la pena veure les dues coses, perquè són igual d’impagables.

‘Romper Stomper’

Dan Edwards, John Edwards i Geoffrey Wright. Stan, 2018 – en emissió

A Austràlia s’acaba d’estrenar una seqüela televisiva de la pel·lícula ‘Romper Stomper’, que va descobrir Russell Crowe. És del 1992 i en el seu moment va ser molt controvertida, perquè mostrava sense embuts la presència  creixent de neonazis als barris pobres de Melbourne i la falta de recursos socials per fer-hi front. La història s’explica des del punt de vista d’uns “skinheads” que s’enfronten a la comunitat vietnamita que ha anat a viure al seu barri, i tot plegat amb una violència molt frontal i colpidora. La sèrie, creada pel director de la pel·lícula, mostra un dels personatges d’aquesta, que torna a interpretar Jacqueline McKenzie, en una situació pràcticament idèntica, la qual cosa permet fer un discurs molt àcid sobre la pervivència d’alguns conflictes socials. No és una sèrie còmoda de veure, però és molt necessària.

‘The Purge’

James DeMonaco. Amazon, 2018 – en emissió

En alguns casos la sèrie de televisió pot arribar a semblar una fotocòpia de la pel·lícula, sobretot quan el film ha tingut molt d’èxit, i del que es tracta és de repetir la fórmula. És el que li passa a ‘The purge’. Es tracta d’una de les sagues de terror de més èxit, amb un plantejament que sembla un torpede contra l’onada de conservadorisme als Estats Units, de fet la primera entrega es va avançar als esdeveniments i d’alguna manera va predir on ens ha portat el mandat de Trump. Totes les pel·lícules de la saga s’articulen al voltant de la mateixa idea: en un futur proper, el crim s’ha erradicat als Estats Units gràcies a La Purga, la nit de l’any en què el crim és legal. Pots fer el que vulguis i matar qui vulguis. La sèrie es presenta com un relat més inserit dins d’aquest plantejament, i no fa cap esforç per anar més enllà. Sí que té algun apunt polític molt maliciós i té escenes molt impactants, però no deixa de ser una versió allargassada del que ja hem vist al cinema. Però ha funcionat d’audiència igualment i l’han renovat per a una segona temporada.

‘Heathers’

Jason A. Micallef. Paramount, 2018 – en emissió

Aquest cas és ben curiós, perquè la pel·lícula és del 1988 i ja era una anomalia fa 30 anys, perquè explica la història d’un grup d’inadaptats que decideixen matar els alumnes més populars del seu institut. No només és una visió molt mordaç del cinema juvenil de la seva era, sinó que el pas del temps l’ha convertit en una inquietant prefiguració d’alguns conflictes molt enquistats als centres educatius i també del conjunt de la societat. La sèrie encerta a reproduir el to bandarra de la pel·lícula i fins i tot apuja l’aposta, perquè la violència és encara més gràfica. Sovint es passa de frenada de tan provocadora que vol ser, però no hi ha dubte que com a denúncia és implacable.

‘Cobra Kai’

Jon Hurwitz, Hayden Schlossberg i Josh Heald. YouTube, 2018 – en emissió

Aquesta sèrie reprèn la trama de ‘Karate Kid’ i té força més gràcia que la pel·lícula que tothom venera i que jo tendeixo a detestar. No tant pel que explica, que està ple de tòpics, sinó perquè crec que el temps l’ha tractat molt malament. La sèrie, en canvi, parteix d’una molt hàbil reformulació de l’original: el protagonista n’és justament el dolent, Johnny Lawrence, que reobre el dojo per intentar agafar les regnes de la seva vida. És un relat meravellós sobre la dignitat dels perdedors, i a més sap llegir molt bé l’actitud dels que no ens agrada la pel·lícula, convertint Daniel LaRusso en un imbècil rematat. Gasta un sentit de l’humor impagable i justament avui s’ha estrenat la segona temporada.

‘The Twilight Zone’

Simon Kinberg, Jordan Peele i Marco Ramirez. CBS, 2019 – en emissió

Hi ha sèries que passen al cinema i després tornen en forma de sèrie. Ara mateix hi ha un cas ben particular: el de ‘La dimensió desconeguda’. La nova versió té coses molt interessants, però no està a l’altura de les expectatives que s’havia creat tothom. Però al seu segon episodi es planteja un joc de miralls molt televisiu, perquè és un “remake” del mític episodi ‘Nightmare at 20.000 feet’, en què William Shatner creu veure un monstre menjant-se el motor de l’avió on viatja, i que al seu torn ja va ser objecte d’una nova versió a la pel·lícula basada en ‘La dimensió desconeguda’, estrenada el 1983. La versió de la sèrie en emissió homenatja tant l’episodi original com el segment de la pel·lícula i crea una singular dialèctica entre diferents maneres de concebre la història.