Everything Sucks

Netflix ja feia unes setmanes que anunciava a bombo i plateret i, de fet, forma part d’un fenomen molt més ampli: la nostàlgia pels anys 90. Si mires l’oferta de sèries, acaba semblant que la meitat d’aquestes estan ambientades als anys 80, però la plataforma ha decidit que comença a ser hora d’atacar una altra dècada. I ‘Todo es una mierda’ és un homenatge a nombrosos fronts. Per una banda, a l’estètica i la música dels 90, però també a les produccions juvenils de la televisió d’aquella dècada. Però sobretot és una constatació que els 90 eren molt menys innocents que els 80, sobretot perquè els seus adolescents creixien més de pressa. La sèrie és fonamentalment una comèdia romàntica que té la virtut d’arribar al seu públic natural, però també a molts adults que s’hi sentiran identificats. Faltarà veure si és una aposta puntual o, definitivament, ha arribat l’hora dels 90.

Freaks and Geeks

Quan es va estrenar va durar una sola temporada i durant molts anys no va tenir qui la defensés. Però ara que és a Netflix, sembla que ha obtingut l’atenció que se li havia negat. Per què s’ha tornat tan imprescindible? Primer, perquè es tracta d’una producció de Judd Apatow, el pare de la comèdia nord-americana actual i, de fet moltes sèries, també ‘Todo es una mierda’, són hereves del seu estil. També perquè ‘Freaks and Geeks’ va ser una de les primeres sèries del moment a explorar l’adolescència al punt just d’irreverència i amargura, que crec que és el que millor resumeix els anys 90. Finalment també pel seu repartiment: d’aquí en van sortir Seth Rogen, James Franco, Jason Segel i molts d’altres.

Hindsight

En aquesta sèrie, una noia que està a punt de casar-se viatja accidentalment en el temps, en el moment exacte que va poder decidir casar-se amb la seva parella a la universitat. Però tornar als 90 serà tan divertit en algunes coses com en el fons desolador, perquè descobreix coses d’ella mateixa que no li agraden. Un dels mèrits d’aquesta sèrie és que vindria a concloure que no qualsevol temps passat va ser millor, i de fet els 90 es presenten com una dècada d’estètica molt discutible i costums una mica peculiars. Potser és aquesta aposta per defugir la nostàlgia el que la va portar a la cancel·lació, però l’experiment tenia la seva gràcia.

El Chapo

El Chapo Guzmán va anunciar quan es va estrenar la primera temporada que portaria Netflix als tribunals per fer difusió d’una sèrie que li atribuïa delictes no demostrats. Però el cas és que, més enllà de la reacció del presumpte narcotraficant, que no va fer altra cosa que disparar l’interès en la sèrie, ‘El Chapo’ és tant el retrat de l’ascensió d’un càrtel de la droga com una radiografia molt negra dels 90, que són els anys de Bush pare i de la conversió de països com Mèxic en víctimes de la corrupció política. La sèrie no aporta grans novetats al gènere, però sí que aconsegueix transmetre la sensació que et dona informació desconeguda sobre aquella dècada.

Waco

Una reconstrucció del cas de la secta de Texas, que el 1993 va desembocar en un suïcidi col·lectiu dels seus membres i va provocar una autèntica tempesta política al voltant de la feina de l’FBI. Aquesta minisèrie de sis episodis és una recreació dels fets a partir de la figura del líder de la secta, David Koresh, i de l’agent de l’FBI que el perseguia, Gary Noesner. Estremeix pel seu realisme, però sobretot perquè malgrat l’espectador sap com acabarà la història, genera prou empatia amb els personatges com per mantenir-te atrapat. De fet, ‘Waco’ sap capturar una imatge de l’Amèrica profunda que es va forjar durant els 90 i que ha persistit fins als nostres dies.

American Crime Story

Aquesta antologia sembla dissenyada per mostrar-nos la cara més fosca de la dècada dels 90. Primer es va centrar en O. J. Simpson i el seu judici, que encara avui és un exemple del mal funcionament de la justícia, i a la segona temporada reconstrueix l’assassinat de Versace i la investigació per capturar l’home que el va abatre. És senzillament magnífica, i disposa d’una gran interpretació de Penélope Cruz. Com és habitual en el seu productor, Ryan Murphy, aquí la reconstrucció d’una època és qualsevol cosa menys nostàlgica.

1993

La continuació de ‘1992’. En aquesta ocasió, s’insisteix a retratar el cas de corrupció que va canviar la història moderna d’Itàlia, però també hi ha temps per radiografiar el paper de la màfia i l’ascens de Silvio Berlusconi. És una sèrie excepcional pel que té de combativa, però també perquè ofereix una mirada gens convencional als laberints de la política contemporània. A Itàlia va ser un èxit d’audiència espectacular, demostrant que el públic cada dia està més preparat per veure ficcions que qüestionen els seus representants polítics.

 

AQUÍ POTS VEURE LA SECCIÓ DEL PEP PRIETO SOBRE SÈRIES DELS 90 A L’ÀRTIC

PEP PRIETO NOSTÀLGIA SÈRIES 90