Cada vegada és més habitual trobar-se clàssics de la literatura, el còmic o el cinema que tornen en forma de sèrie televisiva. És un fenomen que va agafant més força i que tindrà el seu punt culminant quan Amazon estreni la seva versió d”El senyor dels anells’. De moment, però, repassem nou exemples recents de clàssics transformats en sèrie.

1

‘Watchmen’

Damon Lindelof. HBO, 2019

Es feia difícil imaginar què plantejaria aquesta sèrie inspirada en les vinyetes d’Alan Moore i Dave Gibbons, i més tenint en compte que el seu principal artífex és l’autor de ‘Perdidos’ i ‘The Leftovers’, Damon Lindelof. Doncs ha resultat ser una història ambientada al seu mateix univers que aposta per actualitzar les seves lectures polítiques. Si el còmic era una àcida metàfora dels mandats de Reagan i Tatcher, Lindelof ho porta al terreny dels conflictes racials i socials de l’era Trump, en un exercici que té molt d’arriscat però aconsegueix enganxar des de la primera seqüència. El còmic també era una reflexió del paper dels superherois a les societats modernes i aquí el tema també és present, però s’hi nota que la sèrie vol agafar uns altres camins. Soc dels que compra l’experiment.

2

‘Pennyworth’

Bruno Heller. Epix, 2019

La sèrie se centra en la joventut del majordom de Bruce Wayne, Alfred, i l’intent de donar-li un passat a aquest personatge és lloable, tot i que la sèrie no aconsegueix aportar grans novetats al gènere. T’he de dir que la idea de convertir Alfred en el personatge principal de la història no és nova perquè ja trobes còmics de Batman que s’hi presten. Assumit que tampoc no inventa la sopa d’all, si alguna gràcia té la sèrie és que vol recuperar un estil d’aventura clàssica que està pràcticament en desús al cinema i la televisió modernes. ‘Pennyworth’ intenta ser per a DC el que ‘Agent Carter’ era per a Marvel, però li falta qualitat i sentit del ritme.

3

‘Jack Ryan’

Carlton Cuse i Graham Roland. Amazon, 2018

El personatge de Tom Clancy fa tres dècades que dona guerra; des que va treure el cap a ‘La caza del Octubre Rojo’ que no ha parat de tenir altres rostres, com els de Harrison Ford o Ben Affleck, i de fet la sèrie protagonitzada per John Krasinski vindria a ser un compendi de les múltiples novel·les on ha aparegut, però adaptades a l’era Trump i mirant de cara la influència de sèries com ‘Homeland’. Ara ens arriba la seva segona temporada, ambientada a Veneçuela i que fa pinta de donar una imatge d’aquest país com a mínim pintoresca. Falta veure si aconsegueix ser tan entretinguda com la primera temporada, un dels grans èxits d’Amazon.

4

‘The War of the Worlds’

Peter Harness. BBC, 2019

Tenir un referent cinematogràfic massa recent i poderós pot acabar anant en contra d’aquestes relectures televisives, és una mica el que li passa a ‘La guerra de los mundos’, adaptació de la BBC de la mítica novel·la de Wells. Fa la jugada de voler ser una adaptació molt rigorosa del llibre i situa l’acció a principis del segle XX, però sense perdre de vista el potencial metafòric de la invasió alienígena per parlar dels conflictes contemporanis. Està ben narrada i ben interpretada, i els seus tres episodis aconsegueixen mantenir l’interès. El problema? Que soc dels que pensa que l’adaptació de Steven Spielberg amb Tom Cruise de protagonista és insuperable, i va crear un punt d’inflexió tan poderós en termes d’adaptació de la novel·la que mentre mires la sèrie no pots deixar de pensar-hi.

5

‘Los ríos de color púrpura’

Jean-Christophe Grangé. Europacorp, 2018

El millor que li pot passar a una sèrie que posa al dia segons quin material és que ningú recordi altres adaptacions, tot i que en alguns casos en fan prou limitant-se a ser fidel al llibre en què es basa, com a ‘Los ríos de color púrpura’. En aquest cas, a més, el creador de la sèrie és el mateix novel·lista, Jean-Christophe Grangé, ja va ser guionista de l’adaptació cinematogràfica de l’any 2000 que va comptar amb Jean Renó i Vincent Cassel de protagonistes, i ara aprofita que li han donat llum verda a aquesta sèrie per ser més fidel als plantejaments narratius del llibre, però expandint la trama per incloure-hi més casos criminals. Els protagonistes són una parella de policies que investiguen uns crims amb motivació religiosa, i la gran novetat en aquest cas és que el policia jove que interpretava Cassel és ara una dona. La sèrie no és res de l’altre món, però els fans de Grangé s’ho passaran la mar de bé.

6

‘Cuatro bodas y un funeral’

Mindy Kaling i Matt Warburton. Hulu, 2019

Es fa simpàtica perquè els personatges funcionen relativament bé i no deixa de ser una comèdia lleugera força efectiva. Aquí el problema és de vinculació amb la marca: per més que hi connecti per estructura i faci picades d’ullet com la presència d’Andie McDowell, de ‘Cuatro bodas y un funeral’ només en té el títol, i en tot moment fa la sensació que es podria haver titulat de qualsevol altra manera. Acaba funcionant millor pel talent de la protagonista, Nathalie Emmanuel, que no pel que explica, i vindria a demostrar que la febre de posar al dia segons quines pel·lícules acaba perjudicant la percepció del producte.

7

‘Castle Rock’

Sam Shaw i Dustin Thomason. Hulu, 2018

Un altre estil de posada al dia passa per revisar imaginaris, i no tant un llibre, una pel·lícula o un llibre concret. És l’aposta d’aquesta sèrie excel·lent de la qual se’n parla massa poc i que porta per títol ‘Castle Rock’. Aquesta sèrie no adapta res concret, sinó que imagina una història nova amb elements de l’obra de Stephen King. Vindria a ser un compendi del seu imaginari. Si a la primera entrega, els elements de referència eren més dispersos i sovint apareixien de manera més subtil, a la segona s’aposta per convertir la història de ‘Misery’ en un dels eixos principals de la trama. És una sèrie magnífica per les seves atmosferes i per la seva capacitat d’inquietar-nos, però sobretot perquè demostra que es pot actualitzar un univers creatiu sense renunciar a fer coses noves. La segona temporada, que s’acaba d’estrenar, compta amb grans intèrprets com Lizzy Caplan o Tim Robbins.

8

‘American Horror story: 1984’

Brad Falchuk i Ryan Murphy. FX, 2011 – actual

Cada temporada d’aquesta sèrie se centra en un estil concret del cinemes de terror, i per a la novena temporada el seu grau de fidelitat a l’estil que homenatja és enlluernador. S’hi homenatgen les pel·lícules d’assassins emmascarats com ‘La nit de Halloween’ o ‘Viernes 13’, i aprofita per reivindicar la seva vigència com a sàtira social i generacional. És, com dèiem, una altra manera de posar al dia les formes narratives clàssiques, perquè adapten el seu motllo al format televisiu sense que perdi cap de les seves essències.

9

‘El camino’

Vince Gilligan. Netflix, 2019

Per acabar, també tenim el cas invers: pel·lícules per a la televisió que reivindiquen el llegat d’algunes sèries, la darrera a fer-ho, i molt bé, és ‘El camino’. La pel·lícula de ‘Breaking Bad’ no ha convençut a tothom per igual perquè si es compara en termes de qualitat amb la sèrie, potser surt perdent, però em sembla una mica injust, perquè al final és una pel·lícula amb una narrativa pròpia, sap jugar bé amb el referent de la sèrie i com a epíleg del personatge de Jessie és molt funcional. Per entrar en el debat, ja ho sabeu: la teniu a Netflix.