L’Asian Film Festival Barcelona (AFFBCN) organitzat per Casa Àsia ha convidat les cineastes afganeses Sahraa Karimi i Sahra Mani. Les dues directores de cinema s’han vist obligades a marxar del país amb l’arribada dels talibans. Si s’haguessin quedat ara estarien mortes.

No puc tornar a l’Afganistan perquè m’arrestarien i em matarien. I vull seguir parlant de les dones que aquests dies són als carrers de Kabul i fan manifestacions contra els talibans”
Sahra Mani, directora de cinema

Jo era una veu significativa antitalibans. He fet pel·lícules sobre l’avortament, he fet pel·lícules sobre les dones que es volen divorciar. Aquests temes, en una societat tradicional, no són gaire benvinguts”
Sahraa Karimi, directora de cinema

Sahraa Karimi, la primera directora de l’acadèmia de cinema afganès

Sahraa Karimi es va convertir el 2019 en la primera directora de l’Afghan Film Organization, l’agència de cinema afganès. La directora ha dirigit i produït una trentena de pel·lícules, sobretot documentals, i el seu últim llargmetratge ‘Hava, Maryam, Ayesha’, filmat a l’Afganistan, es va estrenar internacionalment al Festival de Venècia.

El 15 d’agost, la Sahraa Karimi va transmetre la seva fugida de l’Afganistan per Instagram. La directora de cinema no s’esperava l’’arribada dels talibans, però quan va arribar la notícia que ja havien entrat a Kabul, va decidir que havia de marxar.

Vaig haver de prendre una difícil decisió. Què havia de fer? Havia de marxar o quedar-me. Tinc un germà i tots els seus fills són nenes. Què passaria amb elles si marxo? Si es quedaven, segur que els talibans els farien mal, així que vaig decidir que marxaríem plegats”
Sahraa Karimi, directora de cinema

Sahra Mani: “Els documentals són miralls per a la societat”

Sahra Mani ha dirigit o produït una dotzena de films, curts i llargs, seleccionats i guardonats arreu del món. El 2018, el documental ‘A thousand girls like me’ es va programar a la 7a edició de l’Asian Film Festival Barcelona.

La pel·lícula és un sobre un dona jove que és abusada sexualment pel seu pare durant anys. La noia decideix demanar ajuda a la societat, però la culpen a ella. Finalment, troba la solució: va a la televisió a confessar-ho tot davant de milions de persones i explica què passava a casa seva, al lloc on suposadament ens hem de sentir segurs.

Els homes de la família actuen com a déus per a les dones i no és correcte, per suposat. Les meves pel·lícules no canviaran la societat, però la pel·lícula exposa un tema per parlar-ne”
Sahra Mani, directora de cinema

A les societats com l’afganesa o les societats conflictives, penso que els documentals hi tenen un paper molt important. Es tracta realment de posar un mirall davant de la societat perquè s’hi pugui reconèixer.”
Sahra Mani, directora de cinema

Cultura per l’Afganistan

El moviment Cultura per l’Afganistan va organitzar aquest cap de setmana a la seu de la SGAE a Barcelona, una conversa entre les cineastes afganeses Sahra Mani i Sahraa Karimi. A l’acte, organitzat amb el suport de l’Acadèmia Catalana del Cinema, Casa Àsia i Open Society Foundations, les dues directores van demanar que la comunitat internacional no reconegui el règim talibà i van alertar que el cinema afganès està en perill.

Aquesta és una de les accions impulsades pel moviment Cultura per l’Afganistan per ajudar la sortida, l’acollida i el reconeixement de refugiades polítiques a les artistes i intel·lectuals afganeses i membres d’altres col·lectius en situació de vulnerabilitat.