En la fase de represa cauen les limitacions d’aforament dels bars i restaurants, igual que la de qualsevol altra activitat pública. És a dir, durant uns dies, els locals tancats només han pogut admetre el 50 % de l’aforament i les activitats en espai obert, el 75 %. Ara, n’hi haurà prou que garanteixin la distància de seguretat mínima, de metre i mig, entre les persones que ocupin l’espai, sense límit d’aforament.
Això és el que el decret exigeix estrictament. Els bars i restaurants, però, a vegades afinen més les normes perquè oferir seguretat als clients en aquest moment és un plus. Llavors, potser, et prenen la temperatura quan entres, t’ofereixen gel hidroalcohòlic, et faciliten codis QR perquè consultis la carta amb el mòbil… I tot el personal amb mascareta, és clar. S’obre un nou camp en la comunicació gestual, no verbal, que potser pot ajudar a reivindicar l’ofici de cambrer, els professionals de sala en general.
El restaurant Set Portes: un clàssic que no havia tancat mai
En 184 anys d’història, el Set Portes no havia tancat mai, tret d’alguna ocasió puntual, però ni per la Guerra Civil! Aquest tancament ha sigut francament estrany, per a ells. Com tants restaurants, el Set Portes nota la desaparició del turisme, però en el seu cas, conservava una clientela local molt fidel, la de l’arròs Parellada i el pijama, per entendre’ns. De manera que, amb les limitacions que deia la Carme, els clients locals hi han tornat aviat. I a la gent que hi vam anar la primera setmana, se’ns ha donat un reconeixement molt entranyable: hem sortit del restaurant amb el diploma de Grans Amics de les Set Portes. No deixa de ser xocant que et prenguin la temperatura a l’entrar, però encara més que el contacte amb els cambrers tingui la barrera de la mascareta. Però s’han esforçat per garantir el màxim de seguretat.
Les terrasses triomfen
Les terrasses van tornar amb la fase 2, i amb molt èxit. No sabem fins a quin punt van salvar l’activitat normal d’aquests negocis, molt sospitem que no, però va ser un dels primers respirs que vam tenir. Un passeig aquests dies per les zones més turístiques de la ciutat encara ens ofereix la imatge insòlita de terrasses ocupades per clientela local. A molts altres barris, però, això ja va ser així des del primer moment que van obrir, la segona setmana de juny. Els veïns les esperaven i van ser agraïts amb els restauradors que les van obrir, tot i les incomoditats. Des de quan s’havia de fer reserva per prendre una cervesa?
Ens vam estrenar amb una de la nostra zona, que us recomanem amb confinament o sense: la del Tr@mendu de la Bordeta, un local de barri amb el Jordi Marzo al capdavant, un cuiner fantàstic que, després de passar per grans restaurants i aprendre’n molt, va tornar a la plaça que el va veure créixer per muntar-hi un negoci de plats i vermuts. El menjador que té és tan petit, que la terrassa és el cor del seu projecte (té un nou projecte en marxa, en “stand by” que esperem pugui tirar endavant aviat).
Les barres, les grans perjudicades
Les barres, les dels bars de tota la vida i les anomenades gastronòmiques, han estat força perjudicades. Tot i que ja comencem a tenir-ne reobertes des de la setmana passada, les del Mercat de la Boqueria, per exemple, cosa que ens fa molt feliços. El Pinotxo torna a estar al peu del canó al seu bar des de la setmana passada, així com la gent del Clemen’s, El Quim de la Boqueria, El Quiosc Modern i el Kiosko Universal.
L’Arnau Muñio, del Direkte Boqueria, ha invertit l’horari (des del 19 de juny obre a les nits de dimarts a dissabte i migdies de divendres i dissabte) i aprofita la llicència de terrassa que no feia servir als porxos del cèntric mercat per espaiar els vuit comensals per torn que cabien a la seva barra degustació (quatre dins i quatre fora en quatre taules com una barra).
El cuiner terrassenc Artur Martínez anunciava a xarxes fa dies la reobertura de l’Aürt, la barra gastronòmica del Hilton Diagonal Mar, el pròxim 9 de juliol. D’altres com el Dos Palillos, de l’Albert Raurich i la Tamae Imachi, no tornaran a obrir les portes fins al setembre, i ofereixen la possibilitat d’adquirir un bonus prepagament o val regal per quan això es produeixi (adhesió a la campanya “#salvemosnuestrosrestaurantes”).
Les cocteleries es reinventen: Xixbar i The Alchemix
També han fet el possible per esquivar el temporal sumant-se a les campanyes de vals o bons —copes pagades prèviament que es consumiran ara— fins a serveis de productes i begudes “delivery” i / o per emportar-se que, la majoria han anat abandonant.
El Xixbar, per exemple, la primera cocteleria especialitzada en gintònics de Barcelona, amb 15 anys de vida a l’esquena, estrenava Sos Drinks Gins, un servei de gintònics i còctels a domicili i per emportar-se que, amb la reobertura del local, han reformulat. Estan treballant en la imatge i el rellançament de la marca, des de la qual vendran els seus sabors de ginebra. De fet, ens comentaven que des que han obert estan venent moltíssims gintònics, més que cap altre còctel (abans 50/50) cosa que interpreten com una necessitat del client de tornar a allò que coneix, a casa.
Els qui s’han arriscat també a veure la reacció del client de cocteleria i restaurant a casa són el cuiner Sergi Palacín i el barista Ignacio Ussia, creadors del gastrococktailbar The Alchemix. L’establiment aposta des dels inicis pel mix combinats d’alta gastronomia i fer-ho també a casa, tot i que amb oferta reduïda, demostra que hi ha noves vies per explorar i que es pot seguir escoltant i mantenint el contacte amb la clientela de moltes maneres.
Noves iniciatives: Traficantes de Harina i GourmeetBCN
Tots hem viscut de prop o virtualment el boom dels menjars per emportar-se, també hem notat l’augment de les rostisseries, o pollastres a l’ast, algunes signades per xefs de renom; així com de les pizzes, incorporades a l’oferta durant un temps concret o creades per quedar-se com les de la pizzeria Traficantes de Harina, un projecte conjunt dels restauradors Leo Chechelnitzkiy (Babula Bar 1937 y Sasha Bar – No Hay Mañana) i Martín Pimentel (V de Vermut), nascut durant la crisi i només disponible a través del repartiment.
El restaurant Agreste, de Fabio Gambirasi i Roser Asensio, va incorporar pizzes d’alta qualitat a la seva oferta de manera provisional durant les fases dures, però ja se n’ha acomiadat (amb una gran “pizzada, per cert) fins a nou avís. Contents també que tornin a oferir les seves menges “slow food” sense desmarcar-se de GOURMEETBCN, el directori de repartiment responsable i de qualitat en què participen una vintena de restaurants de la ciutat i que afronta el gran què: com dignificar la feina dels repartidors. Formen part del projecte establiments com el Bar del Pla, Bar Omar, Betlem-Bicnic, Casa Xica, Denassus, Ekubo, Garage Bar, Hawker 45, La Gormanda, La Mundana, Maitea Taberna, Mano Rota, Monocrom, Pla B, Plata Bistró, Racó d’en Cesc, Santa Gula, Suculent, Taverna Oníric i Un’altra Storia.
