Durant el mes de maig va tenir lloc el festival DocsBarcelona. Des de l’Àrtic volem recordar els millors films d’aquesta edició:
‘Eugenio’ de Jordi Rovira i Xavier Baig
Vestit sempre de negre, seriós i amb un whisky a la mà. Així és com Eugenio es manté encara ara en la retina de diverses generacions. Qui no se sap un acudit d’Eugenio? Però darrere l’home que sempre feia riure, s’amaga un altre Eugenio, fora dels escenaris, sense tamboret ni micròfons.
La mort sobtada de la dona de la seva vida va fer caure a Eugenio en un pou de foscor a la vegada que el seu èxit esclatava. Dues dècades després de la seva mort, fills, parelles i amics dibuixen l’Eugenio més desconegut. Què s’amaga darrere el personatge que va marcar un abans i un després en l’art del monòleg humorístic a Espanya?
‘Hasta mañana, si Dios quiere’ d’Ainara Vera
Es tracta d’una història alegre sobre com viuen 17 dones en un convent de germanes octogenàries franciscanes. La seva vida és una successió plaent de petites tasques quotidianes i xerrades. Mentre es preparen per celebrar el centenari d’una de les germanes, i després d’una llarga vida d’aventura espiritual i entrega, ha arribat el moment de fer balanç. Desapareixerà el seu estil de vida quan elles no siguin aquí per explicar-ho?
Fa un retrat del dia a dia d’aquesta comunitat entranyable i les seves tasques quotidianes: escombrar el terra, planxar, resar, mirar per la finestra, xerrar. Els passadissos, llargs i en penombra, són testimonis de la coreografia quotidiana d’aquestes dones i de les seves converses, que combinen de manera natural entre allò espiritual i terrenal, allò transcendental i el més banal.
‘The Congo tribunal’ de Milo Rau
Durant més de 20 anys, la incomprensible guerra civil al Congo ha convertit un territori tan gran com l’Europa occidental en un infern que s’ha emportat fins a sis milions de vides. El director Milo Rau aconsegueix reunir víctimes, perpetradors, observadors i analistes del conflicte en un tribunal civil organitzat especialment per al documental a l’est del Congo. Rodat amb set càmeres i davant de 1.000 espectadors, ‘The Congo tribunal’ és una pel·lícula impossible, i tot i això, existeix.
Moltes veus veuen aquest conflicte com una de les batalles més crucials pel que fa a la distribució econòmica de la globalització, ja que al Congo es troben importants dipòsits de moltes matèries primeres necessàries per al desenvolupament de l’alta tecnologia. Mentre el primer món es tapa els ulls i els infractors es mantenen impunement, la població pateix totes les conseqüències del conflicte. És un retrat cru de la guerra econòmica més gran i sagnant de la història de la humanitat.
