Aquest 2020 es compleixen 25 anys de la mort de Jaume Perich, un dels humoristes més incisius i influents de casa nostra, i El Born Centre de Cultura i Memòria li dedica una exposició, amb una selecció dels més de 10.000 documents que conserva l’arxiu històric de la ciutat, titulada ‘Perich (1941-1995). Humor amb ulls de gat‘. Un humorista gràfic amb molta capacitat de treball dedicada a un únic objectiu, fer-nos riure i reflexionar amb aforismes com: “L’home no només és l’únic animal capaç de riure’s d’ell mateix, sinó que també és l’únic capaç de prohibir que se’n riguin d’ell”. Les seves vinyetes van començar aparèixer als anys 70 durant el franquisme, però Perich tenia una gran capacitat de dir sense dir i d’esquivar la feina dels censors que eren incapaços de filtrar les crítiques dels ninotaires. Una de les coses que fa Perich únic és que el seu humor no caduca: “És molt lamentable comprovar que l’amor no pot durar eternament i que, en canvi, el plàstic sí”.
Perich, el llegat
El comissari de l’exposició de Perich a El Born Centre de Cultura i Memòria, Kap, rebuscava entre els milers de dibuixos originals i papers personals que la família va cedir a l’arxiu històric de Barcelona i es va trobar amb un centenar de fulls que Perich havia deixat preparats per publicar en un llibre que ara ha vist la llum, ‘Un abric verd penicil·lina’, un llibre autobiogràfic sobre l’educació en un col·legi de capellans a l’Espanya franquista per algú que pensava que “La religió serveix per ajudar-nos a resoldre una sèrie de problemes que no tindríem si no existís la religió”. El llibre representa una part del llegat de Perich, l’altre són tots els dibuixants que el tenen com a referent o que van treballar amb ell.
Aforismes i vinyetes
L’exposició, comissariada pel dibuixant Kap, vol reivindicar l’humor com a eina per incidir en la realitat. El talent de Perich fa que cadascun dels seus dibuixos i les seves frases curtes, punyents i esmolades ens colpeixi.
