Aquí no espereu trobar ni ‘Que bonic que és viure’, ni ‘Love actually’ ni tan sols ‘Malson abans de Nadal’. Parlarem de pel·lícules en què el Nadal diguem que no acaba de sortir del tot bé!
1
‘Los teleñecos en Cuento de Navidad’
Brian Henson, 1992
Ebenezer Scrooge és el clàssic personatge de Dickens que representa el rondinaire per excel·lència que odia el Nadal, també en aquesta adaptació del ‘Conte de Nadal’ de Dickens que van fer els Muppets. Perquè… què hi ha de més nadalenc i de més antinadalenc a l’hora que tenir els “teleñecos” amb Michael Caine fent de Scrooge?
2
‘La jungla de cristal’
John McTiernan, 1988
Els sopars d’empresa són una de les modes que més s’ha implantat darrerament per Nadal. I potser no tots se celebren de la manera tan extrema com aquesta, però el de ‘La jungla de cristal’, sí. L’acció té lloc en un edifici, el Nakatomi Plaza, enmig d’un sopar d’empresa en què apareixen uns lladres i segresten el personal. Aquesta es tracta d’una d’aquelles pel·lícules que ajuda a entendre tot el cinema d’acció dels 80 i també dels 90, amb un Bruce Willis que es converteix en un referent del gènere interpretant el policia fatxenda John McClane, un tipus que a tots ens cau molt bé tot i que bruteja una mica.
3
‘Els amics d’en Peter’
Kenneth Branagh, 1993
Les vacances de Nadal també acostumen a ser dies per retrobar-se amb amics que no veiem durant l’any. En aquest film, Peter convoca els seus amics a un cap de setmana nadalenc. Fa temps que no es veuen i cadascú ha fet la seva vida. I amb un còctel així, qualsevol escena incòmoda o quasi bé patètica és possible, com la que protagonitza l’Emma Thompson en un moment del film. És una escena en què també veiem Kenneth Brannagh, Hugh Laurie, Imelda Staunton o Stephen Fry, alguns dels millors actors de la seva fornada. ‘Els amics d’en Peter’ ens mostra com el pas del temps pot afectar la vida i les relacions d’una colla d’amics. A més, el fet que l’acció passi durant les festes de Nadal té un efecte d’èmfasi sobre la història. És a dir, els temes que tracta probablement no tindrien tanta força si no tinguessin lloc en un marc amb tanta càrrega simbòlica com aquesta època de l’any.
4
‘Plácido’
Luis García Berlanga, 1961
Podem parlar de companys de feina i d’amics, però la gran institució que es reforça per Nadal és la família. Dinars i sopars familiars on difícilment es podrà viure una escena tan estrambòtica com una que de les que apareix a ‘Plácido’. Es tracta d’una de les pel·lícules més complexes de la carrera de Luis García Berlanga. La història és simple: un humil transportista recorre Madrid la nit de Nadal i intenta pagar un dels terminis de la seva camioneta. Però el que es trobarà serà incomprensió i egoisme per tot arreu.
Un dels temes de la peli és la falsa caritat que s’esperona per Nadal i la hipocresia de la societat. Als anys 50-60 hi havia una campanya del franquisme que es deia “Siente a un pobre a su mesa” i que consistia en famílies riques que convidaven un pobre per Nadal. A la pel·li veiem un exemple que s’hi va emmirallar. De fet, el franquisme va censurar el títol que era, precisament, ‘Siente un pobre a su mesa’, però el film va tenir tant d’èxit que fins i tot la van nominar a l’Oscar a millor film estranger.
5
‘Black Christmas’
Bob Clark, 1974
Una altra de les coses que es fa en família per Nadal és cantar nadales, com la que surt a ‘Black Christmas’; una nadala interrompuda per l’assassinat que apareix en aquest petit clàssic del cinema de terror dels 70. La història que va escriure i dirigir Bob Clarke ens presenta una residència de noies que, enmig del Nadal, és assetjada per un psicòpata que comença a assassinar-les. Si no fos per aquesta ambientació, aquesta història cruel i macabra no tindria la mateixa força. De fet, és aquest contrast del relat amb el moment en què s’emmarca el que fa que sigui tan contundent.
6
‘Gremlins’
Joe Dante, 1984
Una altra tradició típica del Nadal són els regals. I qui no ha somiat en tenir un mogwai com el Gizmo? Però no el de mentida, sinó un de real. Aquest és el punt de partida de ‘Gremlins’, la història d’un pare de família que compra una estranya mascota per regalar-la al seu fill per Nadal, sense saber que la sorpresa pot sortir-li com no es pensava. Ja sabem que amb els mogwais s’han de seguir tres regles clares: no els pot tocar el sol, no poden mullar-se i, sobretot, no poden menjar després de mitja nit. Quatre regles amb què Joe Dante reinterpreta als ‘Gremlins’, unes criatures que van néixer a la tradició popular britànica i que han acabat sent un dels animalons més estimats de la gran pantalla en aquesta versió divertida i una mica violenta que converteix una tranquil·la població a punt de celebrar Nadal en un infern.
7
‘Bad Santa’
Terry Zwigoff, 2003
També hem de parlar de qui porta els regals, ja sigui el Pare Noel o els Reis d’Orient. Però al cinema nord-americà, concretament, el Pare Noel és una figura molt recorrent. En tenim de clàssics amb barba blanca i panxa, d’altres que estan aprenent l’ofici, de malcarats i, fins i tot, de psicòpates que protagonitzen films de por. El cinema ha jugat molt amb aquesta figura i amb la disfressa que Coca-Cola va ajudar a popularitzar. Un exemple d’una cara menys amable del Pare Noel és el protagonista de ‘Bad Santa’, interpretat per Billy Bob Thornton. Willie és un Pare Noel de centre comercial que no s’ho passa gaire bé amb la seva feina. És més, la nit de Nadal decideix robar al seu lloc de feina però, és clar, el guió del film és dels germans Coen, així que la cosa no acaba de manera previsible.
8
‘El día de la bestia’
Álex de la Iglesia, 1995
En aquest film els Reis d’Orient surten molt mal parats, i és que a ‘El día de la bestia’, tot un clàssic del cinema espanyol dels 90, apareix alguna escena que potser ara no la deixarien rodar. De fet, quan Álex de la Iglesia va rodar aquesta història sobre un capellà, un vident i un heavy amb poques llums que intenten evitar el naixement del dimoni, va sacsejar el cinema espanyol. Molts no havien vist mai en una pel·lícula coses com les que els passen en una escena en què els pobres actors que fan de Reis d’Orient són tirotejats per la policia. Un cop més, un film que, si no s’hagués ambientat durant Nadal, no seria el mateix.
9
‘El apartamento’
Billy Wilder, 1962
Al final, més enllà de si ens fem regals i cantem cançons, les festes de Nadal són dates per estar amb aquells que estimem. I aquest és un tema lateral, però tractat amb molta brillantor a ‘El apartamento’. Una de les comèdies més àcides de Billy Wilder i una meravella del cinema dels anys 60 que, més enllà de la història d’una empresa amb un treballador que fa el que calgui per ascendir,, ens parla de personatges que estan sols i que no sempre saben que l’única cosa que necessiten és algú a qui estimar i que els estimi. Per això té tanta força que el clímax tingui lloc durant la nit de Cap d’Any i que acabi amb aquests personatges junts, jugant a les cartes. Es tenen l’un a l’altre i, amb això, ja n’hi ha prou.
