La Paula Blanco és una actriu tan versàtil i poliglota que pot fer un paper en català, castellà, anglès, francès… i, fins i tot, en rus o en polonès. I tot i aquesta tirada per les llengües eslaves, va néixer a Tossa de Mar i va a l’Institut del Teatre de Barcelona. D’allà va saltar al barri de Gràcia i, més concretament, a ‘La plaça del Diamant’, abans d’erigir-se com a princesa i filla d’un embogit rei Lear i apuntar-se a la Kompanyia Lliure, on ha viscut victòries, somnis i alguna que altra plaga. I tot això, mentre alternava l’ofici d’actriu amb el de cuinera a Can Riera demostrant així que li agrada treballar ‘Nit i dia’. Ara, aquesta actriu inquieta que sembla que no s’agafa vacances des de l”Estiu del 93‘, viatja a la Polinèsia i a altres ‘Paradisos oceànics’. I nosaltres avui l’hem volguda acompanyar en aquest viatge… això sí, des del nostre sofà.
Tot recordant Aurora Bertrana
A ‘Paradisos oceànics’, Paula Blanco posa veu i cos a l’escriptora Aurora Bertrana, i ho fa compartint el paper amb Mercè Arànega. Totes dues interpreten a aquest gran nom de les lletres catalanes d’abans de la guerra civil, que va actuar en orquestres de jazz, va viatjar fins a la Polinèsia i va aconseguir, finalment, el seu somni d’escriptora. Filla del també escriptor Prudenci Bertrana, es va instal·lar a Tahití durant tres anys, i allà va demostrar una sensibilitat social insòlita a la seva època, capaç d’entendre el tracte racista que la societat blanca tenia cap als natius. Tornada a Barcelona, Aurora Bertrana va viure la Guerra Civil i, una vegada derrotada la República, la censura de les noves autoritats. Caldrien anys per reivindicar la seva feina, una tasca a la qual ara se suma aquest espectacle.
Teatre en clau femenina
A més de comptar amb els noms de Paula Blanco i Mercè Arànega, ‘Paradisos oceànics’ té a Mònica Bofill com a directora i, és clar, a Aurora Bertrana com a principal inspiradora. Tot plegat en un equip format sobretot per dones on Josep Maria Fonalleras, això sí, s’encarrega de la dramatúrgia. És una de les poques ocasions en què Paula Blanco ha treballat al teatre amb una direcció femenina, una desigualtat que, potser, la reivindicació de textos com el d’Aurora Bertrana, una feminista històrica, pot ajudar a corregir.
