Ara fa 10 anys, una colla d’actors van decidir que, si els espectadors no anaven al teatre, ells anirien a l’espectador. Eren els anys de la crisi i, cansats de no tenir feina, van fundar Parking Shakespeare, una companyia capaç de portar el bard de Stratford… a un parc de Barcelona. I tot i que al principi els van dir que estaven bojos, la idea de representar clàssics de Shakespeare a l’aire lliure ha funcionat tan bé que ara, a més de fer funcions a l’estiu, en fan a l’hivern i han diversificat la llista de dramaturgs. Això sí, on hi hagi un bon Shakespeare, que marxi la resta, i per això celebren el seu aniversari amb un ‘Titus Andrònic’ i ‘L’amansi(pa)ment de les fúries’ en clau feminista. I per aquest motiu avui hem portat alguns dels seus integrants a l”Àrtic’, on no tenim cap pàrquing però, si s’animen, ens poden fer una funció aquí mateix.

 

El drama d’interpretar Shakespeare

Parking Shakespeare celebra la seva primera dècada amb dos espectacles que es poden veure al Parc de l’Estació del Nord: ‘Titus Andrònic’ i ‘L’amansi(pa)ment de les fúries’. La primera és el text més violent de l’escriptor anglès, i també suposa el primer cop que la companyia interpreta un dels seus drames. La segona és una relectura del que va ser el seu primer Shakespeare, ‘L’amansiment de la fúria’, l’any 2009. Ha passat el temps, i la versió que presenten ara, amb direcció de Carla Rovira, té un vessant molt feminista que no tenia l’original.

El Grec com a gran festa

Quan els membres de Parking Shakespeare van decidir constituir-se en companyia, acabaven de treballar en un espectacle que no va funcionar perquè, tot i representar-se en les mateixes dates que el Grec, no formava part del festival. En aquell moment, la voluntat que el teatre arribés a tots els públics se sumava a la necessitat de guanyar-se la vida. Ara, en aquest desè aniversari, els seus espectacles són a la programació del Grec i, fins i tot, tancaran l’edició d’enguany amb una representació doble a l’amfiteatre de Montjuïc. Tot un exercici de justícia poètica per uns actors que saben que qualsevol escenari és bo si hi ha amor pel teatre.