L’exposició del CaixaForum s’articula a través de diverses ciutats europees que s’associen a un compositor i una òpera, i cobreix un període de temps que va des del naixement de l’òpera al segle XVII fins al segle XX.
Venècia i Monteverdi
Venècia era la ciutat de l’oci, el glamour i l’espectacle per antonomàsia durant el barroc. Una ciutat coneguda per la bellesa de les seves cortesanes, dones instruïdes i cultes, ben considerades. I aquí, hi trobem el pioner de l’òpera: Claudio Monteverdi. L’òpera Orfeo, de fet, es considera la primera gran òpera de la història de la lírica.
Londres i Händel
El Londres del segle XVIII no té res a veure amb Venècia: és una ciutat en plena revolució industrial marcada per l’auge econòmic i demogràfic, però també per la misèria de la classe obrera. Tot i això, l’òpera que se sentia al Coven Garden no reflectia aquesta situació. El Rinaldo de Händel, per exemple, era una història d’amor en temps de les creuades. Segur que encara avui molts reconeixereu la seva ària més famosa, que trobem a la pel·lícula ‘Farinelli, el castrat’.
Viena i Mozart
Viena i ‘Les noces de Fígaro’ de Mozart és una de les combinacions més suculentes de l’exposició. Mozart, que va néixer a Salzburg, era un nen prodigi a qui el seu pare passejava per tot Europa fent exhibicions del seu virtuosisme fins que finalment es va establir com a compositor a Viena, on podia guanyar en una nit el que guanyava en mig any a Salzburg. ‘Les noces de Fígaro’ és un reflex del conflicte de classes que hi havia a Europa en aquell moment. Hem de tenir en compte que el “libreto” d’aquesta òpera va ser escrit només cinc anys abans de la Revolució Francesa.
París i Wagner
Tot i que Wagner es pot relacionar amb la regió de Baviera (pel seu esperit germànic), a l’exposició el lliguen amb París, pel fet que va ser allà on va estrenar ‘Tanhäuser’. Les òperes de Wagner van ser revolucionàries perquè donaven la mateixa importància a la paraula, la música i l’escenografia. Era el que ell va anomenar la “gesamtkunstwerk”, que traduït vindria a ser l'”obra d’art total”. A partir d’aquell moment, aquest terme es va aplicar a altres esferes de la creativitat, sobretot en el terreny de l’arquitectura, de manera que l’arquitecte no només dissenyava la casa, sinó també els mobles, catifes, etc., i tots ells tenien la mateixa importància, artísticament parlant.
Dresden i Strauss
A Strauss se’l relaciona amb Dresden quan altres ciutats com Munic, Weimar o Viena el caracteritzarien molt més, perquè l’exposició agafa un any clau per a Dresden i Strauss: el 1905. Aquell any, Strauss va estrenar la seva polèmica òpera ‘Salomé’ i es va fundar el grup avantguardista Die Brücke. Tant els membres de Die Brücke com Strauss estaven molt influenciats pel pensament de Nietzsche i aquest aspecte del seu art incomodava molt a la burgesia del moment, d’una moral encara molt convencional. Tal com també feia el grup Die Brücke, Strauss va celebrar l’instint de l’home per sobre la raó, els sentits per sobre el deure o la moral.
Informació pràctica
Quan: fins al 26 de gener de 2020
On: CaixaFòrum (Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8)
Horaris: de dilluns a diumenge, de 10 a 20 h
Preu: 6 euros
