L’escriptora barcelonina Núria Bendicho Giró ha debutat amb la novel·la ‘Terres mortes’, un èxit de crítica i de lectors que ens ve a presentar a l”Àrtic’.

Tot l’horror de les terres mortes

Els Capdevila Planadevall viuen isolats en un casalot, en un indret remot i feréstec. Al poble, tots maldiuen d’ells, de la mare salvatge que no baixa mai a comprar, del pare sòmines i poca cosa, del fill gran i temible, del petit i esguerrat… I, de sobte, el Joan, l’únic dels cinc germans que vol marxar i veure món, que es vol treure de sobre tot el mal que la família porta a dins, és assassinat d’un tret. Així comença ‘Terres mortes’, la primera novel·la de Núria Bendicho Giró.

Terres mortes’ critica el mite de la lliure elecció. El fet que avui en dia es veu com la llibertat de l’acció, molt pròpia del liberalisme, com un moviment d’esquerres però, realment, a vegades no ho és tant perquè la nostra acció ve condicionada per molts factors ideològics i, per exemple, la publicitat i ideologies patriarcals. I potser aquesta llibertat d’elecció no és tan lliure com ens pensem

Núria Bendicho Giró

A través d’una polifonia de veus que inclouen als diferents membres del clan, així com als vilatans i veïns del poble, Bendicho Giró ens relata els esdeveniments que tenen lloc al voltant d’aquesta mort, i que es remunten fins a una generació anterior deixant un rastre d’horror i brutalitat que impregna tota la novel·la. Amb un estil directe i basat en el monòleg interior, anem entenent els punts de vista i els motius de tots els personatges, homes i sobre tot dones, atrapades per la seva condició social, ascendent familiar i situació personal.

Jo volia treballar amb aquest fet de com les dones, en els pobles petits, són titllades de bruixes i de dolentes per naturalesa. Volia treballar els dos tipus de patriarcat que jo conec, que un és el patriarcat de coacció, és a dir, com les dones no poden accedir, per dret, a certs llocs i com són castigades. I, per altra, el patriarcat de consentiment, com les dones consenteixen i s’autoenganyen a si mateixes acceptant ideologies patriarcals que les estan afectant
Núria Bendicho Giró

Núria Bendicho Giró

Tot i viure a Barcelona, Núria Bendicho Giró ha decidit ambientar l’acció del seu primer llibre en un paratge imaginari i aïllat i l’ha farcit d’imatges escabroses i caràcters al límit on s’està de descriure cadàvers putrefactes, innocents maltractats, abusos sexuals i un masclisme violent inherent a tot el que passa en el relat. Amb aquestes armes, ‘Terres mortes’ ja té quatre edicions i ha sigut finalista a premis com el Llibreter o l’Òmnium de novel·la, en el que és un dels debuts més prometedors de les lletres catalanes el 2021.

El talent autodidacte de Núria Bendicho Giró

La barcelonina Núria Bendicho Giró n’ha tingut prou amb una primera novel·la per convertir-se en un dels noms de futur de les lletres catalanes. Graduada en filosofia, aquesta lectora voraç i autodidacta es va presentar al Premi Llibres Anagrama del 2020, i tot i que no va guanyar, el jurat va quedar tan impressionat que en va recomanar amb vehemència la seva publicació.

I el seu entusiasme, que contrasta amb el paratge desolador i assalvatjat d’aquestes ‘Terres mortes’, s’ha traduït en quatre edicions en un any, una nominació al Premi Llibreter i dues traduccions ja assegurades, al castellà i a l’anglès. L’excusa perfecta per convidar Núria Bendicho Giró al sofà de l”Àrtic’, on creiem que la terra que es rega amb cultura sempre és fèrtil i no mor mai.