La música amansa les feres i les persones i, per això, en aquests temps convulsos triem novetats musicals que invoquen la pau interior, discos redemptors amb voluntat de purgatori i diversos refugis musicals per fer més lleugera l’existència.
1
‘Jesus is King’
Kanye West, 2019
Acaba de publicar-se ‘Jesus is King’, l’esperat i sorprenent nou treball de Kanye West, un disc de gòspel cristià que feia temps que anunciava i s’endarreria però que, per fi, existeix. L’ha presentat en directe en les misses, jams religioses espectaculars que oficia Sunday Service. És un àlbum de producció exquisida que no només conté gòspel del futur, sinó també molt de soul, rap i beats experimentals i, sobretot, moltes referències bíbliques amb què West vol expressar la paraula de Déu, compartir l’Evangeli i apropar el Nou Testament. Un disc que, tot i la voluntat cristiana, arriba a tota mena de públics perquè més enllà del missatge religiós, la qualitat musical i l’èpica coral de les cançons és aclaparadora.
2
‘Ghosteen’
Nick Cave & The Bad Seeds, 2019
Un altre disc nou que comparteix referències bíbliques i un missatge universal és ‘Ghosteen’, de Nick Cave & The Bad Seeds. Es tracta d’un treball plenament redemptor i catàrtic amb què Nick Cave fa les paus amb si mateix i abraça la fase de l’acceptació després del dolor de la tràgica mort del seu fill adolescent. Es considera la culminació de la trilogia que forma amb els dos discos anteriors. Són tot cançons escrites després de la pèrdua. És un disc simbòlic, amb forta càrrega emocional i molt inspirat que compta amb l’acompanyament inestimable de The Bad Seeds (i Warren Ellis), però aquí canvien guitarres i violins estridents per teclats gèlids i atmosferes evocadores i tan fantasmagòriques com el petit fantasma protagonista que des d’un més enllà li dona la mà i el guia.
3
‘Kevin’
Ferran Palau, 2019
En Ferran Palau acaba de publicar el seu nou disc, ‘Kevin’, cançons que enllacen amb les del disc anterior però podríem dir que encara un xic més íntimes. Algunes de les cançons es van escriure de bracet amb les de ‘Blanc’ i, tot i que segueixen una coherència musical, aquí en Ferran es presenta encara més concís, més precís i depurat, en àmbit sonor i musical, però també en el contingut líric. Cada cançó envolta una idea que si bé ja no es vol tractar de metafísica sí que té una aura filosòfica, transcendental i religiosa. Hi ha una cerca permanent d’una intimitat i s’interpel·la un tu, que és l’aixopluc, la casa (Kevin fins i tot fa referència a una expressió familiar). Un nou recull de cançons perfectes de neo soul, molts sintetitzadors i cadències rítmiques, fins i tot, en algun moment properes al trap.
4
‘Empezar de 0’
Yung Beef i La Zowi, 2019
A finals d’agost va arribar aquest èxit redemptor amb un dels més grans exponents del trap estatal i sota la benedicció del segell La Vendición: Yung Beef i La Zowi. Es tracta de la primera col·laboració conjunta d’aquesta parella musical i també a mode sentimental. ‘Empezar de 0’ es llançava a finals d’estiu com un avançament de la nova “mixtape” de Yung Beef, ‘Perreo de la Muerte 2’, publicada aquesta tardor però, finalment, no s’ha inclòs dins la compilació. És una cançó que, com el títol apunta, exposa la necessitat de fer “tabula rasa” i marcar un nou tret de sortida en la relació d’aquesta parella que, curiosament, encara no havien col·laborat junts en cap single. A ritme d’un reggaeton lent i suggeridor, però també embolcallada d’una latència trista, La Zowi i Yung Beef aquí es despullen anímicament i se sinceren l’un a l’altre, tot creant un diàleg musical i personal, tan íntim com revelador i guaridor.
5
‘All mirrors’
Angel Olsen, 2019
Les cançons que componen l’últim treball de la cantautora nord-americana han requerit un exercici autèntic d’autoconeixement, de reflexió i de plantar-se davant d’un mirall, no de manera vanitosa, sinó per observar-se amb deteniment i alliberar el jo real. Com dèiem abans, el disc parteix d’una ruptura sentimental però, en comptes de replegar-se en el dolor, Olsen, mitjançant les cançons, s’apodera d’una maduresa total, tant lírica com musical. La veu es projecta amb molta presència, s’acompanya de passatges amb cordes i orquestracions imponents i, en definitiva, crea un huracà emocional tan vertiginós com colpidor de bellesa absoluta.
6
‘Analogia de l’A-mort’
Clara Peya, 2019
Un procés similar ha conduït a crear el seu nou treball a la pianista Clara Peya. ‘Analogia de l’A-mort’ suposa un dels treballs més despullats de la compositora i pianista, de nou, en el sentit real i figurat. Es descriu com un parèntesi dins el present hiperactiu d’aquesta artista genial i compulsiva, que alterna amb diferents projectes i “alter egos” musicals, i com un disc que no ha estat pensat sinó “sentit”. Aquestes cançons són el resultat d’un viatge emocional, després d’un any convuls, voraginós i de sacseig complet, per tant, un recer urgent on trobar la calma. El presentarà en una única data el 6 de desembre amb dos pianos i el públic tot encerclant l’escena, a l’espai Utopia 126.
7
‘I made a place’
Bonnie ‘Prince’ Billy, 2019
‘In good faith’ és la cançó d’avançament del nou disc del trobador implacable Bonnie “Prince” Billy i hi apareixen els conceptes d’espiritualitat i de fe, de confiança i de sensatesa. Una cançó que a mode de balada americana dolça i bressolada exposa els pilars fundacionals de la creença eterna i la recerca de la justícia com a elements motrius de la vida. Alhora, tot retornant a la idea dels espais íntims reals i simbòlics, el títol del disc nou, ‘I made a place’, fa referència a aquest espai propi i necessari on sentir-nos a resguard.
8
‘L’elegància dorm’
Miquel Serra, 2019
Del resguard i la placidesa al bell mig dels Estats Units acabem a un paradís particular vora Manacor, a na Morlanda. ‘L’elegància dorm’ de Miquel Serra és una cançó que expressa de manera poètica aquesta incertesa que vivim i la recerca d’una vida assossegada. Ens parla d’una necessitat de trobar el caliu per combatre el present fràgil i fred i la intempèrie moral. Un missatge d’un dels compositors majúsculs de l’escena musical balear contemporània, en Miquel Serra, un músic que tot sovint reconeix que prefereix perdre’s al bosc tot recollint maduixes, que actuar en directe i l’activitat promocional musical, però que, alhora, troba en la música una de les millors maneres de connectar-se amb el món. La publicació del seu proper treball està prevista al desembre i es preveu com una de les seves obres més completes i polièdriques de la seva discografia.
