L’exposició “Viure a Montjuïc. Memòries d’un barraquisme oblidat” recull al Castell de Montjuïc el testimoni d’antics barraquistes i fotografies que mostren la realitat de les persones arribades a Barcelona provinents de tot l’estat. A partir de la memòria col·lectiva dels antics barraquistes, la mostra valora la història i el paper que va tenir el barraquisme en la Barcelona de la postguerra, i en concret, la realitat dels barris de barraques situats a la muntanya de Montjuïc.
Barraquisme a Montjuïc
La muntanya de Montjuïc va ser escollida per molts nouvinguts com una solució transitòria a l’arribada a Barcelona, una ciutat en constant transformació, on no faltava feina ni oportunitats, però on no hi havia prou habitatge per fer front a les onades migratòries del segle xx. En aquest context, la pràctica del barraquisme es va estendre per tota la ciutat, com a alternativa a les escasses i males condicions en què els treballadors amb pocs recursos podien accedir a pisos que havien de compartir amb nombroses famílies. En espera de prosperar i accedir a un habitatge normalitzat, van optar per llogar o comprar terrenys als hortolans de Montjuïc. Així van poder construir les seves barraques aprofitant les antigues casetes d’eines o aixecant-ne de noves. L’exposició es pot veure fins l’1 de novembre al Castell de Montjuïc.
Com eren les barraques?
Montjuïc, que ara és un dels epicentres culturals de la ciutat, va ser durant segles un espai on vivien les classes més pobres de la ciutat, que no tenien cap altra alternativa que construir-se una barraca. La immigració de les dècades de 1950 i 1960 va convertir Montjuïc en la zona de barraques més poblada de Barcelona. L’any 1957, 6.090 barraques allotjaven més de 30.000 persones. Fora de la zona urbanitzada, les barraques, apart de ser construccions precàries, no tenien ni electricitat ni aigua, però això no vol dir que al seu voltant aparegués tota una vida cultural amb espais de ball, cinemes i revistes. Dos dels tres comissaris de la mostra van viure a les barraques de Montjuïc i ens expliquen on eren els carrers per on passejaven i jugaven a futbol.
