La periodista i crítica televisiva Mònica Planas ha recollit bona part de les seves columnes d’opinió al llibre ‘El petó de capità Kirk’ i ens el ve a presentar a l’Àrtic.

Pantalla petita, grans fites

Mònica Planas ha ajuntat les seves columnes d’opinió sobre televisió, escrites entre 2015 i 2019, al llibre ‘El petó del capità Kirk’. A les seves pàgines trobem crítiques a la televisió escombraria, memòries dels moments històrics de la televisió moderna i el record d’altres que potser en aquell moment semblava que serien poc rellevants, però que van provocar autèntiques commocions socials.

“La capacitat de voler fer una societat millor a través de la televisió és una eina fantàstica i, per això, a vegades em sap greu que no s’aprofiti tan bé. Si bé no és determinant a l’hora de canviar les coses, no és la solució, perquè llavors seria massa fàcil, sí que és veritat que serveix per sacsejar. I ja que la televisió a vegades ens fa tenir polèmiques socials molt absurdes, que hi hagi polèmiques social que realment facin progressar i avançar la societat està molt bé.”

Mònica Planas

Sabieu que la sèrie ‘Star Trek’ va marcar un abans i un després en la lluita pels drets dels afroamericans? O que una producció de quatre capítols va sacsejar la consciència de mitja Europa? O que la propaganda política moderna comença amb unes ulleres de sol i un saxofon? Aquestes històries i moltes més, fins a vuitanta petits relats nascuts de les columnes de Mònica Planas, es poden llegir ara a ‘El petó del capità Kirk’.

El nou llibre de Mònica Planas es centra en el passat i el present de la televisió anglosaxona i, en especial, en la nord-americana. Conscient que la petita pantalla de l’altre cantó de l’Atlàntic continua marcant la tendència, en cada un dels seus capítols hi desfilen personatges coneguts i desconeguts, històries tristes i anècdotes sucoses, que ajuden a compondre els gairebé cent anys d’història d’aquest invent, que ocupa un lloc d’honor a quasi bé totes les cases.

“Si no penses davant la televisió, vigila perquè és com no pensar davant del diari o no pensar davant d’un informatiu. El que és important és que pensem i que pensem per què volen que no pensem. L’absència de missatge és el missatge. I, per tant, quan és aquesta cosa tan blanca… aquí no fem res, fins i tot els que fan televisió tenen la sensació que la seva feina no té cap tipus de repercussió social. Fa un espectacle que no té res a veure amb un compromís amb l’espectador. A mi això em fa molta por.”

Mònica Planas
Mònica Planas

La carrera televisiva de Mònica Planas

És molt possible que, quan era petita, a la Mònica Planas li diguessin més d’una vegada allò que apagués la tele i sortís a jugar al carrer. Queda clar que el millor que va poder fer va ser continuar pendent de la petita pantalla, perquè aquesta periodista barcelonina llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Pompeu Fabra ha fet de la reflexió lúcida i crítica de la televisió un dels eixos de la seva carrera. Col·laboradora de diversos mitjans de comunicació, va ser pionera a l’hora d’analitzar la cobertura televisiva dels esports a ‘El Mundo Deportivo‘, a més de ser una veu habitual a RAC1 i una de les columnes més llegides al diari ‘Ara‘.

El 2015, el seu discurs alt i clar li va valdre el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya i ara, amb tot el bagatge d’hores i hores d’espectadora crítica, publica ‘El petó del capità Kirk’. I per això avui l’hem convidada avui a l’Àrtic, on intentarem evitar la temptació de preguntar-li què li sembla un programa com el nostre, fet en una sala d’estar on no tenim tele, però on fem tele des del sofà.