1

Moda cani dels 90

El que porten els moderns i famosos del 2019 és una barreja de dos estils nefastos que fa dècades que vam viure, la moda sempre torna: d’una banda, l’uniforme de fa 30 anys dels canis, el xandall de tàctel i les cadenotes d’or i, de l’altra, l’herència de la Ruta del Bakalao dels 90. Aquí veiem la model Kate Moss, caracteritzada com una chav per un esquetx televisiu, o com ho coneixem popularment, una xoni.

Aquí Rihanna ha barrejat elements i una estètica heretada dels club de nens més “calorros”, de la Ruta del Bakalao dels 90: colors fluorescents, ulleres de sol com de ciclista i de mida indirectament proporcional als sabatots.

2

Botins Buffalo

Aquí veiem la cantant Rita Ora i la model Gigi Hadid lluint aquest mateix model de sabatot. Gimnàs portàtil d’aquesta marca que es va fundar fa 40 anys i que va passar unes dècades sense pena ni glòria i que poc s’ho pensava que tornaria a facturar com està facturant ara.

Fa 20 anys que tres de les Spice Girls ja anaven calçades habitualment amb plataformes de Buffalo.

Però tampoc no van ser les primeres, les plataformes exagerades ja eren moda a l’Espanya i l’Italia del segle XVI, i es va estendre fins a l’Índia. Aquí veiem una persona de classe benestant amb uns tapins tan alts que havia de portar un assistent i un bastó per no caure.

3

Les ungles postisses

L’última cançó que ha publicat Rosalía és ‘Aute cuture’, ambientat en un saló de manicura on la cantant porta unes ungles llarguíssimes que han estat motiu de broma a les xarxes socials.

Les comparacions són odioses però, és clar, què vols, unes ungles com navalles fa pensar en Eduardo Manostijeras, i el que a mi em té el cor robat: caps de gambes! És clar que sí, posats a fer-nos les xonis, que sigui amb la paella del diumenge.

La Zowi a ‘No lo ves’ menja llagosta amb les ungles postisses i braveja de totes les cadenes d’or que s’ha comprat. Si mengés sushi tampoc no li caldrien bastonets.

Però això de les ungles postisses eternes no s’ho han inventat les cantants amants del lletgisme. Segur que us sona aquesta atleta nord-americana, Florence Griffith Joyner, també coneguda com Flo-Jo, que va endur-se diverses medalles i rècords mundials als JJOO de Seül del 1988.

Beyoncé va homenatjar l’atleta Flo-Jo el Halloween passat i va calcar un dels detalls característics de l’atleta: les ungles postisses.

L’origen de les ungles postisses prové del període tardà de l’Antic Egipte, quan sembla que les dones es feien extensions als dits com les que porten en aquesta imatge els Hidrogenesse. Eren de materials nobles, ivori o or, per demostrar la seva riquesa.

Molt més tard, a la Xina del segle XIV, l’emperadriu, concubines i altres dones d’alt rang de la dinastia Ming duien unes fundes similars, les veiem en aquesta telesèrie ambientada a l’època,’Empresses in the Palace’. La finalitat, igual que les egípcies, a més de demostrar que no els calia treballar.

4

El xandall

Una altra cantant de trap, Bad Gyal, amb tots els trets del lletgisme que hem vist fins ara -ungles postisses verdes, sabatots, ullerots- i un altre complement que els amants del lletgisme llueixen amb orgull: el xandall. La catalana Bad Gyal és una de les moltes cantants de trap que no té mandra en combinar xandall amb cadenes, sabates de taló i arracades XXL.

No és casualitat, perquè si el trap és cosí germà d’estils musicals com els que fa des dels 80 el grup, per exemple, Public Enemy. Em refereixo al hip-hop i el rap, per tant, és normal que l’estètica dels cantants de trap també sigui una evolució de la d’aquells.

Una de les grans frases de Karl Lagerfeld, que en pau descansi, era: “El xandall és un signe de derrota. Quan perds el control de la teva vida te’n compres un”. Però el xandalisme, malgrat l’opinió que tenia el kàiser, també ha pujat cap al luxe. Ha sortit de la música i ha permeabilitzat les tribus urbanes i ha revitalitzat marques que ja estaven oblidades, com Buffalo, Kappa o Fila (el seu propietari, coreà, té una fortuna de 830 milions de dòlars). Aquí veiem models recents de grans marques de luxe com Dior, Prada i Gucci, que totes les traperes esmenten als seus videoclips, tot i que no sé per què tenen aquesta obsessió.

Et diria que si és car ven més, perquè és molt d’aspirancions. És com dir “imagina’t quants diners tinc si em puc permetre fins i tot tenir la roba més còmoda de les marques més luxoses”. Un exemple; aquestes Balenciaga:

Balenciaga, que és la casa que va fundar el gran sastre basc Cristóbal Balenciaga. Si aixequés el cap el tornaria a enfonsar si veiés aquestes vambes que porten el seu nom, model Triple S, perquè tenen tres soles. Van comercialitzar-les fa dos anys i es van esgotar de seguida malgrat que costaven 650 euros.

5

La marca Gucci

Una altra gran marca que ha centrat esforços en fer roba esportiva és Gucci, aquí veiem una campanya que va treure fa un parell d’anys i que vinculaven a l’escena northern soul.

I si fas roba per les tribus urbanes, elles t’estimen. Ja he dit abans que és la marca més esmentada per tots els cantants de trap, dos exemples més, la ‘Gucci gang’ de Lil Pump i ‘Ta to Gucci’: