Miqui Puig és un d’aquells músics que, per carrera i inquietuds, la majoria d’etiquetes se li han quedat curtes: vocalista de Los Sencillos, músic en solitari, DJ, jurat de concursos, locutor de ràdio, actor o productor musical són només algunes de les feines que podrien lluir a la seva targeta de presentació. Però el Miqui, a més, és conegut per la seva afició a les dues rodes, ja siguin les de la bici o les que empeny un motor, i el seu rastre es deixa notar al llarg dels seus sis discos amb el grup i els vuit en solitari. Ara hi torna amb 15 cançons que parlen “de amor, barro y motocicletas” i nosaltres el tenim a l’‘Àrtic’, on som molt d’anar sobre dues rodes, però sempre amb el casc posat.
15 cançons i un “mixtape”
Miqui Puig presenta a ’15 canciones de amor, barro y motocicletas’ un treball heterogeni, que recull inquietuds socials, reflexions sobre la nostàlgia “revival”, reivindicacions de figures transgressores o records pels qui, com el seu pare, ja no hi són. Tot plegat recorda un d’aquells cassets que es gravaven als 80 i als 90 amb una mescla de cançons diverses, els clàssics “mixtapes”. En el cas del seu nou disc, el músic de l’Ametlla del Vallès ha quedat influït per la seva feina a la ràdio, en què ens proposa cançons de signe divers.
La nova vida de Miqui Puig
El 2017, després d’una aturada de set anys, Miqui Puig va publicar ‘Escuela de capataces’. Amb aquest disc començava una nova etapa acompanyat de la banda Assoziazione Ciclistica Popolare, amb qui ha publicat també ’15 canciones de amor, barro y motocicletas’. Aquest nou Miqui, més assossegat que l’anterior, continua sent permeable a estils i propostes musicals, però sempre des de la defensa d’un pop independent i, com li va dir Miqui Otero, “anticomercial”. Un pop que ha fet de Miqui Puig un dels noms de referència i una de les veus més autoritzades de l’escena musical barcelonina.
