La sabadellenca Marta Orriols va estudiar màsters i postgraus que la van convertir, suposadament, en experta en gestió cultural i en màrqueting, però tal com diu ella mateixa, de tot això no en sap res. Del que sí que en sap, i molt, és d’escriure, una cosa que fa des que era petita i que la va dur a apuntar-se a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. I d’allà, la Marta va passar a ser lectora per editorials, primer, i a descriure l”Anatomia de les distàncies curtes’, aquelles que s’estableixen entre personatges tan quotidians que sembla que els coneguem de sempre. Ara, ens parla de com tractem, i sovint amaguem, una experiència tan inevitable com la del dol, i de passada ens explica com ‘Aprendre a parlar amb les plantes’.
Com viure el dol
La primera novel·la de Marta Orriols neix d’una pèrdua personal: la mort de la seva parella, però també de la lectura del ‘Nora Webster’, de Colm Tóibín. Al llibre de l’escriptor irlandès, Orriols va trobar-ne la inspiració per narrar-nos la història de la Paula, una neonatòloga que ha de viure un doble dol. Per una banda, la mort en accident de trànsit de la seva parella i, per l’altra, la consciència que aquesta la volia deixar perquè ja no l’estimava.
Parlar amb les plantes
Tot plegat fa que la Paula s’hagi de plantejar com s’ha relacionat a escala emocional fins ara, i com vol fer-ho a partir d’aquest instant. Amb aquesta premissa, Marta Orriols escriu una novel·la amb molta llum, en què la vida es reivindica a través de la reflexió sobre el dol i sobre la reafirmació del personatge protagonista. ‘Aprendre a parlar amb les plantes’ és la primera novel·la d’Orriols després del llibre de relats ‘Anatomia de les distàncies curtes’, i ja abans de publicar-se s’havia venut la traducció a set llengües. Ara, el premi Òmnium a la millor novel·la ratifica que és un dels llibres de la temporada 2018-2019.
