La ballarina i coreògrafa Marta Carrasco torna al TNC amb l’espectacle ‘Jo dona. A Lili Elbe’ i ens el ve a presentar a l”Àrtic’.
Una pionera oblidada
Fa un temps, Marta Carrasco va veure ‘La chica danesa’ (Tom Hooper, 2015), i va quedar profundament fascinada pel personatge de Lili Elbe. Fascinada, però també avergonyida de no saber-ne res d’aquesta dona que va obrir camins al moviment trans en una època en què l’estigmatització era fins i tot més forta que avui dia. En aquell moment, va decidir fer un espectacle sobre la seva figura que servís d’homenatge a un nom que mereix arrelar-se a la memòria de tota la societat.
“La primera dona transsexual, que es fa un canvi de sexe total, que li fan un trasplantament d’úter i d’ovaris i que l’han perseguit per Dinamarca, se n’ha hagut d’anar. És la pionera. Com és que no en sabem? La gent l’ha de conèixer. Per això vaig fer ‘Lili Elbe’.”
Marta Carrasco
‘Jo dona. A Lili Elbe’ recorda el viatge, sovint convuls i complex, que va fer Lili Elbe, nascuda Einar Mogens Wegener a Dinamarca el 1882 i que va començar la seva transició amb 39 anys. Acompanyada de qui va ser la seva dona, Elbe va travessar els límits de les convencions socials guiada per als seus sentiments i la seva identitat, fins a l’extrem de convertir-se en la primera dona coneguda que va sotmetre’s a una sèrie d’operacions de reassignació de sexe, una de les quals li va costar la vida.
En aquesta producció, Marta Carrasco és present a l’escenari, però el pes de la coreografia el porta Albert Hurtado, que exerceix de ballarí i actor sense experiència professional prèvia. En realitat, Carrasco va conèixer el seu partenaire perquè era el seu professor de classe de zumba, però ben aviat es va adonar que tenia la sensibilitat i el talent que li calia per encarnar Lili Elbe. Amb ‘Jo dona. A Lili Elbe’, Marta Carrasco torna al TNC després d’onze anys de la seva última actuació en aquest recinte. L’espectacle es podrà veure fins al diumenge 31 a la Sala Tallers.
Les coreografies reivindicatives de Marta Carrasco
La coreògrafa i ballarina Marta Carrasco, a la seva manera i amb un estil propi i inconfusible, ha fet de la dansa tota una reivindicació de la veu d’algunes dones injustament invisibilitzades. Nascuda a Barcelona i formada a l’Institut del Teatre, a París i a Nova York, amb els seus primers espectacles ja reflexionava sobre la solitud o l’alcoholisme, i reivindicava una figura tan maltractada com la de Camille Claudel.
Més tard, mentre acumulava premis com el de la Crítica Teatral, el Butaca, el Max o el Nacional de dansa, sacsejava consciències amb un ‘Dies Irae’ tan sagrat com profà, o proclamava la seva independència absoluta tot afirmant que ella no era ‘Perra de nadie’. Ara, juntament amb l’Albert Hurtado, recupera la memòria de la Lili Elbe, i nosaltres aprofitem per convidar-la a l”Àrtic’, on també creiem que les lluites socials comencen per un petit gest i poden acabar amb tota una coreografia.
“Sembla increïble com ara estem anant enrere amb el jovent que nega que hi ha violència de gènere masclista, que ho nega. I amb aquesta nova ultradreta per a totes parts. Bé, els alemanys no, que han votat socialista. Però sí, estem anant enrere i s’havia de dir ara i amb totes les paraules. I també volíem una cosa molt delicada, molt exquisida, amb molta cura perquè tocar aquest tema pot ser molt susceptible per molta gent que està fent el canvi, que és trans.”
Marta Carrasco
