El barceloní Lluís Miñarro és el responsable que el cinema català, per fi, viatgi per tot arreu. Fundador de diversos cineclubs, de jove va exercir de crític abans de canviar-se de bàndol i dedicar-se a finançar, amb la productora Eddie Saeta, alguns dels joves talents del setè art de casa nostra. Al llarg de 20 anys, el Lluís va impulsar les carreres de noms com Isabel Coixet, Albert Serra, Marc Recha o José Luis Guerín. I amb ells, i d’altres, ha aixecat premis com el Gaudí, el Globus d’Or de Karlovy Vary o la Palma d’Or de Canes. Però, a més, el Lluís té una carrera en paral·lel com a director que l’ha dut a dinar uns quants cops amb els seus pares o a retratar el breu regnat d’Amadeu de Savoia. Ara, després de tancar Eddie Saeta el 2015, viatja a l’Orient Mitjà amb una Salomé bastant actual, i nosaltres el rebem a l”Àrtic’, on li assegurem que aquí, a diferència del desert, s’hi està bastant fresquet.

 

Salomé andrògina

Lluís Miñarro recupera el mite de Salomé, algú que ha influït en artistes com Oscar Wilde, i la ubica a la guerra de l’Iraq, com a filla d’un general nord-americà. Aquest és el punt de partida de ‘Love me not’, un film que Miñarro ha presentat als festivals de Rotterdam i al D’A de Barcelona, i que reflexiona sobre conceptes com l’amor, la violència, la pau o l’androgínia. I tot, amb un punt d’humor i la capacitat de Miñarro per bastir un imaginari propi que ja era present al seu film anterior ‘Stella cadente’.

Tot recordant Eddie Saeta

Lluís Miñarro és un dels grans noms de la producció cinematogràfica catalana. Però ni tot això no va impedir que, el 2014, hagués de tancar Eddie Saeta, la seva productora, just després de rodar ‘Stella cadente’. La situació econòmica i la manca d’ajudes van portar a la fi del negoci de Miñarro, però no li van treure les ganes de fer cinema. El verí del setè art continua molt present, el mateix que l’ha convertit en un referent de productor valent en qui s’emmiralla tota una generació de cineastes.