La literatura de terror ha fascinat grans i petits. Per alguna misteriosa raó, la por i el terror ens atrauen tant com ens fan patir. Si voleu passar una bona (o una mala) estona amb les lectures més terrorífiques, aquí us proposem un seguit de llibres i relats imprescindibles.
Llibres de terror i relats de por
1
Los fantasmas favoritos de Roald Dahl
Diversos autors, 1983. Ed. Blackie Books, 2018
Roald Dahl no va ser només un excel·lent escriptor, també un lector magnífic. Va triar i seleccionar (inicialment per a una sèrie de TV que no es va fer mai) les que considerava les millors històries de fantasmes d’entre més de 700, i són aquestes. 14 històries de fantasmes, alguns són noms ben coneguts (Sheridan le Fanu, Edith Warthon…) i ambientacions que van des del gòtic fins al suspens tenebrista; d’una tempesta marina al terror en un metro de Londres. I una mena d’advertiment (a la introducció): a les millors històries de fantasmes el lector no veu el fantasma. Només el resultat dels seus actes.
2
Torn de nit
Stephen King, 1968 – 1977. Ed. Males Herbes, 2018
Mestre reconegut del gènere que viu en català una tardor feliç. L’Altra Editorial ha editat l’assaig ‘Escriure’ i Males Herbes ha publicat ‘Torn de nit’, amb traducció de Ferran Ràfols. Una iniciativa conjunta pionera per situar King on li pertoca. En el cas dels contes, un tresor amb 20 peces que inclouen alguns greatest hits adaptats en pantalla com ‘Els nens de les panotxes’. Relats d’un Stephen King incipient (anterior a Carrie, amb perles entre d’altres com ‘L’últim graó de l’escala’), amb un King que s’emmiralla confessadament en Lovecraft i Edgar Allan Poe, un King que defensa en un pròleg lluminós (sobre la por en la literatura) el pes de l’argument per sobre de la resta d’elements. Si la història és anodina, llavors no funciona.
3
On el foc no s’apaga
May Sinclair, 1922. Ed. Viena, 2011
L’any 35 Borges va triar el conte de May Sinclair com el més memorable (i el va recollir en l’antologia de literatura fantàstica). Aquesta edició de Viena (amb traducció de Dolors Udina) en recull 5 encapçalats pel que dóna títol: deia Borges “recordeu la pobresa dels inferns que han descrit els teòlegs i després llegiu aquest conte”. Relat al·lucinatori d’una escriptora experta en històries de fantasmes i vidents i a la vegada una de les més interessants (i experimentals) de la narrativa post-victoriana.
4
Els millors contes de terror
Joan Solé (ed). Ed. Columna, 2007
En clau de terror clàssic, una antologia en català d’alguns noms canònics que demostren la vigència de determinats estilemes del gènere i el pes (encara ara) dels mons creats per un dels pares fundadors, Edgar Allan Poe. Relats que invoquen temes com la licantropia, el vampirisme, la natura amenaçadora, presències sobrenaturals… i figures com Maupassant, Lovecraft, Ambrose Bierce, Hawthorne, Teophile o Gautier.
5
Savis, bojos i difunts
Diversos autors. Ed. Males Herbes, 2018
L’ombra de Gautier precisament és present en una antologia de catalans i hi està connectat per la via del decadentisme. De fet és una selecció brillant que ha fet Ramon Mas (clàssic instantani) amb 25 contes d’entre finals del XIX i principis del XX d’autors com Rusiñol, Raimon Casellas, Víctor Català, Martínez Ferrando, Prudenci Bertrana que, en conjunt, retraten la marginalitat, el grotesc, la violència, la bestialitat, una atmosfera ominosa, la multitud salvatge…contes que busquen incomodar el lector, experiència torbadora (a vegades terrorífica), literatura catalana en la mateixa lliga que la resta de l’Europa de l’època.
6
La maledicció de Hill House
Shirley Jackson, 1959. Ed. L’Altra, 2014
Referència rescatada, (ho estan fent els últims anys L’Altra ed. i Minúscula), un títol que a més torna a circular en versió sèrie a Netflix però que primer va tenir una adaptació (ja un clàssic) en llarg i blanc i negre. La pel·lícula ‘The Haunting’ de Robert Wise, que va fer mentre acabava ‘West Side Story’ i després de llegir la novel·la i entrevistar-se amb la seva autora. Mestra i referència del terror psicològic (Stephen King i tants altres se n’han declarat admiradors), una obra rodona en la construcció de personatges: han de passar uns dies a la mansió encantada a proposta de l’antropòleg però no es tracta de cap ghost story. Els fantasmes, i això és el que fa por, són sobretot interiors. Relat sobre la bogeria i els límits, el terror que no es veu.
7
Los peligros de fumar en la cama
Mariana Enríquez. Ed. Anagrama, 2017
L’escriptora argentina, saludada com la nova veu del terror gòtic actual. Contes que transiten diferents dimensions del terror: aparicions, sang i canibalisme, el fantasma d’un nadó… La dissecció de l’ordinari amb el concurs d’allò sobrenatural.
