S’acaba de clausurar l’Arka-Fest, el festival que ha portat les lletres russes a Barcelona i a Lloret. I el David Guzman ens arriba carregat de literatura russa que també ha viatjat pel món. Sovint de manera obligada, però en tot cas la idea de l’Arka-Fest (“arc de triomf”) té a veure amb l’intercanvi literari, poètic i els creadors russos.
‘Viatge a Rússia’
Joseph Roth, 1926
Comencem amb l’arribada a Rússia d’un dels grans cronistes europeus. El van enviar des del diari ‘Frankfurter Allgemeine’ a recórrer Rússia (de Minsk a Moscou, passant per Sebastòpol) durant gairebé mig any, en el qual va anar creant la seva pròpia idea de revolució. Parla dels mitjans de comunicació, de la situació de la dona, dels camperols i de l’aniversari de la revolució, però també del teatre i de les revistes literàries. I acaba en una conferència en què defensa que la burgesia “és immortal” i sobreviu a totes les revolucions.
‘La soberana’
Nina Berberova, 1996
Seguint aquest viatge per Europa, ara ens apropem al París d’entreguerres per conèixer Nina Berbérova, una escriptora nascuda a Sant Petersburg i exiliada després de la revolució a Europa i als EUA. ‘La soberana’ està ambientada en aquest París d’entreguerres i és, entre altres coses, una història d’amor entre un exiliat rus i una dona francesa lliure i independent. Relat melancòlic, impressionista, amb l’exili com a pintura de fons.
‘El cabo de las tormentas’
Nina Berberova, 1951
També aquí hi ha el record de la revolució i l’esperança d’un futur prometedor en la figura de tres joves immigrants russes a París que encarnen diferents ideals: la natura, l’art, la filosofia, el pragmatisme… Bon retrat de com batega l’esperit rus (fora de Rússia) i bona novel·la de personatges per a qui li agradi la introspecció psicològica d’accent intel·lectual.
‘En la ciudad líquida’
Marta Rebón, 2017
La idea de l’exili va lligada a la literatura russa des de fa més d’un segle. Així ho explica la traductora Marta Rebón en un llibre fascinant: ‘En la ciudad líquida’. Un volum deliciós: literatura de viatges a Rússia i més enllà, fervor literari, fotografies, relació d’autors i poetes, traduccions pròpies i alienes… Literatura nascuda del desterrament i que reflexiona sobre identitat, llengua, la noció de pàtria…
‘La maleta’
Sergei Dovlatov, 1986
Qui no hagi llegit mai Sergei Dovlàtov, pot començar per ‘La maleta’. En traducció de Miquel Cabal (un altre dels grans traductors del rus al català), un volum extraordinari que funciona per metonímia de la maleta (que Dovlatov guarda en un armari i, quan finalment arriba a Nova York, en surten, quan l’obre vuit anys més tard, els objectes que construeixen els relats/evocacions: una jaqueta, un vestit o una camisa serveixen per recrear les peripècies a la Unió Soviètica de qui va ser “convidat” a abandonar el país a finals del 70).
‘Cartas del verano de 1926’
Tsvietàieva- Pasternak-Rilke, 2012
Ara un cas de literatura epistolar a tres bandes, que parteixen de l’admiració més profunda cap al mestratge de Rilke. L’admiració per Rilke, el més gran dels tres “corresponsals”, i les cartes del mateix estiu de Roth: cartes compartides entre tres dels més grans poetes de la seva generació, en el cas de Pasternak i Tsvietàieva, grans admiradors del mestre Rilke, i ell gran admirador de la cultura russa. Cartes sobre la creació (que inclouen poemes i mini assajos) i sobre el sentit i funció de la poesia en uns anys massa propers a la guerra.
‘El testament francès’
Andreï Makine, 1995
Parlem ara d’un altre autor rus que viu a França o un autor francès d’origen rus. El debat és interessant, són uns quants els casos d’escriptors que han assimilat la llengua i la cultura d’arribada com a pròpies. Andreï Makine escriu en francès (es va doctorar a Moscou amb una tesi sobre literatura francesa) i és membre de l’Acadèmia. Aquest “testament” semiautobiogràfic va guanyar el Goncourt del 95 amb un relat iniciàtic, el d’un adolescent rus a cavall de dues cultures (francesa i russa), i que viu el somni de França a través de la literatura i de les històries de l’àvia.
‘Pnin’
Vladimir Nabokov, 1957
Tenim també una visió menys melancòlica de la convivència entre cultures, la de Vladimir Nabokov que, a Pnin, es pren amb humor les dificultats d’integració. Professor rus de l’antiga escola que ara viu a Amèrica, un exiliat amb dificultats diverses, especialment lingüístiques. Es tracta d’una aproximació hilarant al fenomen de l’exili amb sàtira inclosa al món americà hipertecnificat (per contrast amb el món rus).
‘Cuentos completos’
Vladimir Nabokov. Ed. Anagrama
I seguint amb Nabokov, acabem recomanat una novetat editorial: ‘Cuentos completos’. 68 relats amb un ventall temàtic i geogràfic important, en què evidentment hi ha la Rússia del Nabokov nen, la França de l’exili i l’Amèrica des d’on va escriure i va impartir classes. 800 pàgines immersives (amb festa lingüística garantida!).
